Les seqüències de la llum
Autora: Isabel del Pilar Valero Herrera
Editorial: Comte d’Aure
Col·lecció: “La Garonne”, 76
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2023
Nombre de pàg.: 64
Isabel del Pilar Valero (Arroyomolinos, 1957) en poemaris anteriors ens havia parlat del pas del temps (Tessel·les, 2019) o de la música i el silenci (Finestra oberta al vol dels ocells, 2021). A Les seqüències de la llum, com apunta a l’epíleg la seva filla Mireya, filòloga i psicòloga, s’endinsa en “episodis autobiogràfics capitals a la vida de l’autora” (pàg. 63). I ho fa com una necessitat, com ens deixa veure en un poema exclòs del poemari, però present a la contracoberta: “L’instant precís / en què la llum nova / obrí una escletxa, / un caramull d’imatges / es deia i es desdeia. // Tindré una veu nova / per poder dir-les?”. Hem de concloure que sí, que ha trobat una veu, en alguns aspectes certament nova, que li permet d’agrupar i donar vida poètica a aquest “caramull d’imatges” que li apareixien i desapareixien i que amb l’escriptura aconsegueix de fixar.
Ho fa mitjançant 45 poemes sense títol i quatre proses poètiques, estructurats en dos grans apartats, “Sol ullerós cansat de llumejar” i “Fantasies efímeres”, títols provinents de versos de dos poemes del recull (pàg. 15 i 53). Cada part està subdividida en tres més, només apuntades: a la primera, per tres haikus; a la segona, per tres proses poètiques breus. Els poemes gosaria dir que tenen una gran càrrega barroca, tant per les imatges, les perífrasis, les antítesis o les paradoxes, com per la presència d’elements vegetals (heura, molsa, fruites, flors…) i també d’àngels. Només dos fragments, que m’han semblat significatius del que dic: “Els ulls ploren mel d’entranyes, / bressats per lligabosc lletós” (pàg. 43) i “Es va teixint la fosca, lentament, / sento com passa, per senda lluminosa, / àngel tel·lúric, errant, fosforescent” (pàg. 45).
Acabo aquesta breu ressenya amb el final de l’epíleg esmentat, ja que sintetitza les dues parts de l’obra i ens convida a llegir-la, com s’ha de fer en qualsevol lectura literària, a poc a poc, mirant de no perdre’ns res: “En l’àmbit psicològic, els versos de l’autora es converteixen en una eina molt poderosa d’alliberament d’angoixa i tristor per una banda i expressió d’alegria i joia per l’altra. Es tracta d’un diari d’abord [sic] que farà que el lector reflexioni sobre temes transcendentals i que es vegi immers en un camí de penombres que cal recórrer a poc a poc i observant-ne cada element” (pàg. 63).
