Ruralitat desestabilitzadora
Després de competir en el 71è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i guanyar la Concha de Plata a la millor interpretació de repartiment per a Hovik Keuchkerian, “Un amor” d’Isabel Coixet arriba a les sales de cinema. Coixet adapta aquí la novel·la homònima de Sara Mesa, amb guió de la mateixa directora i la periodista i escriptora Laura Ferrero. Aquesta estimulant pel·lícula és protagonitzada per Nat (Laia Costa), una dona en la trentena que sembla escapar d’una vida angoixant per refer la seva vida i trobar el seu lloc buscant refugi en un petit poble enmig de l’Espanya rural.
Nat fuig del dolor d’experiències relatades per altres persones en la seva condició de traductora en casos de testimonis de refugiats. Instal·lada en una casa rústica, mig en ruïnes i amb goteres, la noia és víctima de la rudesa i hostilitat del llogater o els afalacs d’un veí solter que dibuixa vidrieres. La protagonista rebrà, però, una sotragada imprevista que li trastoca la vida quan es presta a acceptar una directa i inquietant proposta sexual del seu veí alemany, Andreas (Hovik Keuchkerian). Es tracta d’una relació sense amor, com una mera transacció, sense cap implicació emocional, però que ella troba plaent.
Aquesta desconcertant pel·lícula ens parla de coses primitives, de pulsions irrefrenables, enmig també d’una indagació sobre el desig femení, amb una nova interpretació excepcional de Laia Costa. Coixet incideix molt en un entorn natural i feréstec que sembla condicionar l’acció, ens referim a un paisatge muntanyenc esquerp i rondat per voltors, una silueta amenaçadora. “Un amor” entronca així amb un cinema espanyol i català recent que aborda el ruralisme i la vida en el camp allunyat dels enfocaments més bucòlics i idealitzats, cas d”As Bestas” de Rodrigo Sorogoyen, “Alcarràs” de Carla Simón o “Suro” de Mikel Gurrea. Completen el repartiment de la pel·lícula Hugo Silva, Luis Bermejo, Ingrid García-Jonsson o Francesco Carril.
