De Ritesh Batra, el director d’aquesta pel·lícula, havia estat vist el 2017 El sentido de un final, rodada prop de Londres i amb producció de la BBC. Nascut a l’Índia, Ritesh, que és capaç d’adoptar un estil proper al de Mike Leigh, ens proposa dos anys després un canvi temàtic i estilístic, ja que ens porta al seu país per explicar-nos una història d’amor ambientada en un context de grans canvis culturals. Més que una història d’amor, Ritesh Batra adopta el film com a excusa per parlar dels canvis sociològics que s’esdevenen a l’Índia.
Es tracta d’una pel·lícula molt ben construïda, tant pel que fa al guió com a la posada en escena. Un fotògraf que fa fotos a turistes en ple carrer troba una jove a la qual li proposa que li serveixi com a model ocasional, petició a la qual aquesta accedeix. S’ha de dir que entre aquesta jove i el fotògraf hi ha una diferència d’edat i ètnia. El fotògraf s’enamora d’aquesta jove, encara que ella desapareix un cop retratada. El fotògraf volia aprofundir més en la relació. I s’explica la fugida per tots els dimonis que porta dins seu, records molt traumàtics. El film descriu, doncs, el procés pel qual el fotògraf fa front a la recerca d’aquesta noia i a les pressions que des de la seva família li fan perquè es casi. S’està fent gran i ha de ser amb una dona de la seva ètnia. A l’Índia els matrimonis són pactats entre les famílies i afecta costums mil·lenaris.
El film, que té el seu moment àlgid quan apareix una gran actriu secundària, ens ofereix a més una lenta mirada sobre Bombai. Riesth ha preferit no donar realçament a les emocions, a canvi d’oferir una narració molt detallada de les característiques existencials i culturals d’aquella societat. Tot plegat pot generar en el públic una sensació de falta d’ànima i de passió, tenint en compte que la publicitat de la pel·lícula la fa passar per romàntica. Ritesh ens ofereix un retrat que és més antropològic i cultural que passional.
