Un món nerviós creat per Walt Dohrn i David P. Smith ho té difícil per competir amb Astèrix, l’ovella Snouth o la mateixa Pantera Rosa pel mateix que els joves nous espectadors. Intentin enganxar-se a l’aventura. Original i convencional al mateix temps, no deixa de ser un fons per presentar algunes bones cançons d’Ozzy Osbourne o Dian Punk.
Sense guió necessari per als més petits de la casa, sembla més una pàgina d’inici d’un portàtil que un contrasentit de coloraines que pugui arribar a interessar als nens que es pregunten quin tipus de dibuix és aquest. Les meves netes després de cinc minuts van preferir el bàsquet del pati ja que havien vist la primera entrega també colorista i plena de futur.
En alguns moments sembla que parla de diversitat i en altres, un anunci del Pacma. La resta són o semblen cataractes, gimnastes, tigres dobles o insectes lluminosos. Poppy i Branch ja van estar entre nosaltres el maig del 2016. Lluitaran contra una tribu troll de les sis que existeixen: pop, rock, techno, clàssica, funk i country. El rei Metal només vol el rock i també s’enfrontaran a ell Gandullon, Guy Diamante, Saten, Chanelle i Cooper.
