Una orquestra la formen molts instruments que necessiten harmonitzar entre ells. Però és possible que els instruments harmonitzin si els instrumentistes no ho fan? Pot sonar bé una orquestra si hi ha tensions personals entre els músics? Així d’entrada, penses que sí, perquè aquesta gent són professionals molt bons, oi? Doncs no és tan clar. L’explicació la trobareu a Trip To Asia. The Quest For Harmony (‘Viatge a Àsia. A la recerca de l’harmonia’), un dels millors documentals que s’han fet sobre la vida en una orquestra professional.
A més, no estem parlant d’una orquestra qualsevol: la pel·lícula, dirigida per Thomas Grube el 2008, ens convida a acompanyar la Filharmònica de Berlín en la gira per l’Extrem Orient que va fer tres anys abans. En total, 128 músics, tots ells pertanyents a l’elit mundial en el seu instrument, autèntics fora de sèrie. Ja us podeu imaginar, per tant, que aquella orquestra és una olla d’egos força important. Els resulta fàcil deixar l’individualisme a banda i posar-se al servei de la gran causa comú que és el so del conjunt? És fàcil ser un segon violí, condemnat a passar sempre desapercebut enmig del magma sonor de les cordes? Com porten la pressió els músics que estan en període de prova? Com els tracten els més veterans? Sonen igual dos contrabaixos si un el toca un jove amb ganes de menjar-se el món i l’altre una persona que està trista perquè està acabant la seva carrera? Totes aquestes coses, sembla que no, però poden acabar afectant el més important de tot l’invent: la música. I és aquí on intervé la figura del director, Sir Simon Rattle.
Els mortals normals, diguem-ne, no som capaços de percebre el que percep aquest home quan sona música. La viu a un nivell energètic, sobrenatural. I detecta quan alguna cosa grinyola, i perquè; i moltes vegades no té res a veure amb haver espifiat una nota: els motius són més profunds i estan arrelats a les històries personals dels músics implicats. Lògicament, el públic no ho hauria detectat… o sí, però no sabria explicar per què aquell Beethoven no l’ha emocionat com altres vegades.
Aquesta recerca de l’equilibri entre allò particular i la causa col·lectiva per aconseguir l’harmonia és un aspecte molt poc tractat en els documentals sobre orquestres. Per això aquest és tan excepcional. El podeu veure a Filmin.
