El Diccionari de la llengua catalana (DIEC), de l’Institut d’Estudis Catalans, pretén ser una eina lexicogràfica en què caben paraules dels diferents dialectes, però no tant les més locals i de menys extensió geogràfica, perquè és un diccionari general. És una obra que conté, evidentment, paraules del lèxic comú al costat de paraules dialectals, de variants socials o de paraules d’especialització. Avui veurem tres exemples de mots que s’usen a Osona i no són al diccionari normatiu –n’hi podria haver més, segur–. Potser no hi apareixen perquè no són gaire locals.
És el que podríem pensar de biot, que vol dir ‘bassal, clot amb aigua’, segons el DCVB. Si mirem on es fa servir aquest mot, veiem que la seva extensió no és pas tan petita: l’Empordà, la Garrotxa, Guilleries, Girona, Plana de Vic, el Lluçanès, Reus. La mateixa cosa passa amb galejar i galejador(a). La primera, de fet, la trobem al DIEC, però no amb aquest significat: Celebrar una festa sorollosament, especialment amb salves d’escopeteria –i s’usa extensament a Cardós, Isil, Andorra, el Ripollès, la Garrotxa, Plana de Vic, el Vallès, Solsona, Balaguer. Per contra, sí que la trobem amb aquests dos valors: 1- Fer ostentació d’alguna cosa; 2- Fer ostentació. De galejar se’n pot desprendre fàcilment galejador(a) que tan coneguts són a la vila de Centelles i que malauradament no trobareu al DIEC.
