• Compartir

Trepidant enlairament

Joan Millaret Valls
3 de juny de 2022

Després dels subsegüents retards, finalment ha desembarcat amb tota la seva força als cinemes l’esperat film Top Gun: Maverick, de Joseph Kosinski. Aquest entreteniment de primera, però, ha gaudit d’una prèvia preestrena en el marc del 75è Festival Internacional de Cinema de Canes, tot un esdeveniment mediàtic que va anar acompanyat de la concessió d’una Palma d’Or honorífica al seu protagonista, Tom Cruise. L’esperada seqüela de l’emblemàtic film adolescent dels 80 Top Gun (1986), del malaguanyat cineasta Tony Scott, no ha decebut a propis i estranys, i s’ha convertit instantàniament en un autèntic fenomen de taquilla.

Després de més de trenta anys de servei, el capità Pete Maverick Mitchell (Tom Cruise), un dels millors aviadors de l’Armada, no ha ascendit en l’escalafó militar per culpa de la seva debilitat per desafiar les normes i sobrepassar els límits, posant en risc les missions encomanades. L’inici és esclaridor al respecte quan cancel·len un programa armamentístic de caces supersònics de guerra i, abans que arribi la notificació governamental, Maverick pilota l’avió posant en perill la missió i, fins i tot, la seva vida. Aquest acte de desobediència el pot portar al seu definitiu acomiadament laboral, just quan rep l’encàrrec del seu vell amic, el general Tom Kazansky, Iceman (Val Kilmer), ara greument malalt. Maverick haurà d’entrenar un destacament de graduats de Top Gun per a una missió supersecreta. Es tracta de bombardejar una factoria d’enriquiment d’urani que ha d’entrar en funcionament d’aquí a pocs dies en territori enemic.

Maverick, a qui no es permet participar en aquesta missió quasi suïcida, es troba amb el tinent Bradley Bradshaw, Rooster (Mils Teller), el fill del difunt amic de Maverick, Goose, mort a Top Gun (1986). Aquest fet esdevé un dels nuclis dramàtics d’aquest film de guerra i d’aventures, ja que comporta reobrir les ferides del passat, especialment un sentiment de culpa per no poder salvar-lo i, després, la manifesta hostilitat del jove pilot envers Maverick. Destinat a una base de caces militars al desert de Mojave, Maverick retrobarà també un antic amor estroncat, Penny (Jennifer Connelly, actriu que ve a prendre el relleu a Kelly McGillis, del film original).

Top Gun: Maverick és un film testosterònic i militarista. Hi ha una celebració de la masculinitat a través de l’exhibició dels cossos fornits i musculats, com si estiguéssim en una escola de gladiadors, i, també, un cant a la camaraderia castrense, acompanyat d’una atracció per la velocitat i el risc. Però cal dir també que el film està banyat per un sentiment general de nostàlgia que li prova la mar de bé, treballant també la sentimentalitat, fet que provoca el vessament d’alguna llagrimeta. Després, es tracta d’un entreteniment de primera magnitud, amb trepidants escenes de pilotatge i de vol, rodades d’una manera espectacular, encomanant elevades dosis de realisme, desterrant pràcticament l’efecte d’irrealitat que causen els efectes especials. I, per acabar, tenim un Tom Cruise en plena forma, rialler, seductor i murri, un veterà que no es queda mai enrere davant les gestes dels seus joves pupils.

  • Compartir