El procés productiu té alguns moments clau en què és determinant la participació de la logística. Primer, en el subministrament de materials per a la posterior manufactura. I, ja al final, la intermediació entre l’empresa i el client. La logística és clau tant en el principi com en el final del procés productiu. La delegació de processos en tercers ha fet més complexa la relació entre aquest sector i la resta de la cadena productiva. També una realitat en la qual el comerç electrònic ha convertit en client final qualsevol consumidor.
Aquesta evolució constant ha convertit la logística en un dels motors de la inversió en els últims anys. Si se’m permet una referència geogràfica propera, en els últims 10 anys el Vallès viu un clar procés de transformació. En el passat, era la fàbrica de Catalunya, però el pes de la inversió logística l’està convertint en el magatzem del país. Per enclavament geogràfic, proper a algunes de les grans vies de comunicació cap al nord i per proximitat amb els grans centres productius –i demogràfics– del país, alguns grans grups ja han escollit implantar els seus centres logístics i encara s’estan anunciant inversions milionàries que incrementaran la presència d’aquest sector.
La logística creix a ritmes exponencials perquè ha crescut a ritme exponencial el nombre de clients potencials. Mentre les empreses continuen tenint les necessitats en el principi i el final dels seus processos productius, ha aparegut un nou contingent de clients que pot ser qualsevol ciutadà. El comerç electrònic guanya pes en les compres dels ciutadans i així es reflecteix estadística rere estadística. A l’Estat espanyol, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència n’elabora cada trimestre. L’última dada disponible, corresponent al segon trimestre de 2017, és que el volum de transaccions fetes per correu electrònic entre abril i juny de l’any passat va arribar a 7.338 milions d’euros. És un 24% més que el volum d’un any abans. Les estadístiques arrenquen el 2012 i, llavors, les transaccions fetes per comerç electrònic sumaven 2.400 milions d’euros. En cinc anys, les compres electròniques s’han multiplicat per tres i l’evolució alcista és constant.
És cert que els viatges concentren un gruix molt important del comerç electrònic, però també ho és que articles que fins ara es compraven presencialment, com la roba, els electrodomèstics i, fins i tot, els aliments tenen un pes significatiu. I també ho és que les vendes de llibres, discos i papereria, tot i representar un volum econòmic inferior, encapçalen el rànquing de transaccions efectuades. Les dades mostren un canvi en un dels extrems de la cadena: com es fan arribar els productes als consumidors. I els efectes són diversos.
“El comerç electrònic torna a aportar canvis i no serà estrany veure com són les grans superfícies les que es veuen afectades per la tirania del clic”
El debat de fa alguns anys era com la proliferació de centres comercials contribuïa a desertitzar les ciutats. Si les compres es desplaçaven cap a les grans superfícies que creixien als afores de les ciutats, el comerç de sempre desapareixia i es perdia un dels pilars socials. El petit comerç de sempre havia de canviar l’oferta: personalitzar l’atenció i especialitzar-se o, com ha passat en moltes ciutats, deixar-se portar pel diner fàcil dels lloguers de locals de les grans marques. El comerç electrònic torna a aportar canvis i no serà estrany veure com són les grans superfícies les que es veuen afectades per la tirania del clic. La comoditat de comprar des de casa és temptadora per qui es vulgui estalviar desplaçaments i aglomeracions. Ara, els desplaçaments els fan les empreses que porten els productes a casa.
La logística, la tradicional i la vinculada al comerç electrònic, genera i generarà noves necessitats de mobilitat. Com que el transport ferroviari és lluny de desenvolupar-se com seria necessari, la carretera és encara el sistema predominant. Noves necessitats vol dir més asfalt i més emissions contaminants. Com que es fa difícil de defensar que aquest sigui el camí, es presenten nous reptes per satisfer aquesta nova demanda de transport.
El creixement de l’activitat logística planteja encara una altra derivada. La laboral. Sovint, es critica el turisme dient que el seu creixement porta a un país de cambrers. La logística comporta un risc de fer un país de mossos de magatzem. L’aportació de valor al producte final és més reduïda que la que es fa a les fàbriques i aquest és un dels motius pels quals els salaris són inferiors. Si al país predominen els sous de cambrers o de mossos de magatzem difícilment es podran obtenir els ingressos per mantenir un estat del benestar digne d’aquest nom. No es tracta de renunciar a cap sector, però sí de procurar que les futures inversions vinguin associades a projectes de més valor afegit. A més del principi i del final de la cadena productiva, cal cuidar la part central, la fabricació de productes.
