Tot i que cada vegada intento indignar-me menys amb les mentides que a còpia de repetir-se mil vegades hi ha qui acaba convertint en veritat, n’hi ha algunes que encara em retorcen l’ànima. Entre aquestes hi ha la llegenda urbana difosa per determinats sectors feministes i el col·lectiu que se l’agafa amb paper de fumar que considera que la presència de la dona en el cinema pornogràfic la denigra. Segurament el que volen dir és que troben denigrant el cinema porno en genèric, i que l’acadèmia de Hollywood ja tarda a donar un Oscar honorífic a Marcelino pan y vino o fins i tot a Raza.
A diferència de la majoria de gèneres i subgèneres del setè art, al porno són precisament les actrius les protagonistes. Els títols més mítics dels anys setanta, durant la seva època daurada, estan encapçalats per Marilyn Chambers (Tras la puerta verde), Linda Lovelace (Garganta profunda) o Georgina Spelvin (El diablo en la señorita Jones). A banda de tenir-hi una tasca més senzilla i agraïda que els seus companys de pantalla masculins, per raons fisiològiques ejaculatòries evidents, les actrius porno formaven part d’un col·lectiu que segons les cròniques de l’època tenia més a veure amb individus desarrelats o freaks de la societat californiana que no pas amb la caterva de voltors i llops que formen part de la majoria de grups laborals. Més tard, quan el vídeo va prendre la davantera durant els vuitanta, van seguir sent majoritàriament les dones qui comandaven el gènere, amb Ginger Lynn, Amber Lynn i Traci Lords al capdavant.
Durant l’adolescència d’un grapat de ripollesos, Traci Lords va ser la icona que apareixia en els nostres somnis humits, gràcies a la tolerància dels propietaris de videoclubs a l’hora d’aplicar les restriccions d’edat per llogar segons quines pel·lícules. Tot i que al maig de 1986 Lords va deixar el porno, després que es descobrís que era menor d’edat, i l’FBI va retirar-ne les pel·lícules del mercat, a Catalunya ningú es va atrevir a fer el mateix. Suposo que amb el 155, la sort de les cintes que es llogaven en aquella època amb Christy Lee Nussman (el seu nom real) i els seus mugrons estratosfèrics com a protagonistes hauria estat lleugerament diferent.
