La paraula esport és un anglicisme recent, sport, en seria la forma. En realitat, però, el mot anglès és un escurçament de disport, forma provinent del francès antic desport que, alhora, és una ultracorrecció de la forma deport.
L’esport és, sens dubte, un magnífic aliat per a la salut física, però cal esforçar-se, cal “suar”. D’aquest esforç –la suor i l’esport– deriva la paraula dessuadora o suadera. Suats com estem, anem cap al vestidor. Sovint hi ha confusions entre els mots vestuari i vestidor, totes dues correctes, però amb significats diferents. Si ens volem treure la roba d’esport o ens volem dutxar, doncs, hem d’anar al vestidor, ja que el vestuari és el conjunt de vestits, de roba, que té una persona.
Quan fem gimnàstica, necessitem un matalàs, una estora o una màrfega. Ja estem a punt? Doncs, vinga! A moure el cos! Movem els malucs o els costats per escalfar. Estirem les espatlles o els muscles i flexionem i estenem les cames fent uns quants esquats. El que també volem aconseguir és moure cadascun dels músculs que tenim en les diferents parts del cos. Entre els músculs, hi ha els dels muscles, és clar. No ens confonguem amb els musclos, que aquests són els que ens mengem al vapor o a la marinera.
Per relaxar els braços després d’algunes activitats podem fer girar els canells i si ens els lesionem ens hi hem de posar una canellera, de la mateixa manera que ens posem una genollera al genoll i una turmellera al turmell.
Si teniu dubtes a l’hora de resoldre aquests termes referents a la pràctica esportiva, recordeu que el cercador Optimot us ajudarà a resoldre’ls!
