Ara que s’acosta la Pasqua és quan arriben les torradetes o rostes de Santa Teresa (en castellà, torrijas). En alguns indrets es mengen només en aquesta època, mentre que en d’altres es poden menjar tot l’any. És un dolç molt estès a Europa i té un origen remot, probablement de la Roma antiga. Va néixer amb la idea d’aprofitar el pa sec.
La preparació és molt simple: per elaborar-les, cal sucar pa sec dins una barreja de llet i ous, fregir-les i ensucrar-les. A vegades s’hi afegeixen més ingredients, com ara pela de llimona ratllada, canyella, vainilla, mel o melmelada. Al nord s’hi posa una cullerada d’algun licor (rom, conyac, armanyac, etc.) i l’oli utilitzat també depèn del país (d’oliva al sud, de gira-sol, de colza o d’altres al nord d’Europa). Un dolç semblant és un pa anisat que es fa a Olot i que es diu tortell entorxat o tortell d’Olot.
A part del nostre, altres països on es fa són Portugal (rabanadas, fatias de ovos o fatias douradas), França (pain perdu), Alemanya (Arme Ritter), Àustria (Pofesen), Suïssa (Fotzelschnitten) i als països de parla anglesa (on se’n sol dir French toast).
I atenció amb el licor!, que després anem torrats, gats, engatats, beguts, embriacs o borratxos (no pas *torrijas).
