Comprar carrets, kits de revelat o càmeres d’un sol ús viu el seu repunt. Molts joves, nascuts en plena era digital, han recuperat el regust vintage per la fotografia analògica. Mentre les marques lluiten per treure al mercat els smartphones que facin les millors fotos i les galeries dels mòbils s’omplen de milers d’imatges, s’obre pas un corrent, discret però decidit, que busca una altra manera de tirar fotografies i de visualitzar-les, de nou en paper. Una mica com els vinils en el sector de la música.
Qui l’està vivint –i d’alguna manera incentivant–, aquest repunt de la fotografia analògica, és el fotògraf Sergi Pérez. Fill d’un fotògraf gironès, de Salt, Pérez porta 30 anys treballant en aquest món, vinculat a diferents negocis, des de fa temps a Osona mateix. L’últim projecte propi és la botiga que fa tres anys va obrir al carrer Morgades de Vic. Un espai prou gran per desplegar-hi dues ànimes. D’una banda, Sergi Fotògraf, “on em guanyo les garrofes”. Aquí hi cobreix el vessant més convencional de la fotografia d’events o d’estudi, a més de còpies i material. De l’altra, Fotofília, nom que pren el negoci quan aquest esdevé purament un hobby. L’espai, obert a xerrades, tallers i exposicions, s’ha anat convertint en punt de trobada d’aficionats o professionals de la fotografia. Un dels actius que hi troben, des del primer dia, és un laboratori de revelat manual que Pérez hi va voler muntar sí o sí. “No en trauràs profit”, li pronosticaven alguns, però ell s’hi va entestar: “És el meu capritx; allà dins hi soc feliç”. I és precisament a l’entorn d’aquest laboratori –ell mateix ofereix cursos de revelat, entre d’altres– on s’ha anat covant aquest renovat interès per la fotografia analògica, tant en blanc i negre com en color.
Tot i que entre els assidus hi ha alguns “veterans”, que ha recuperat del fons de l’armari la càmera de tota la vida, hi predomina gent jove, sovint vinculada a d’altres disciplines artístiques i que practiquen la fotografia anàlogica “com a hobby i complement”. Segons ell, han descobert en la fotografia dels seus pares o els seus avis “un altre sentit, una màgia”. Més enllà del disparar per disparar que permet el món digital, “36 fotos acostumen a ser suficients per explicar un viatge, una festa o un mes de les nostres vides”.
L’auge que viu aquest sector té una derivada al mercat mundial. Com que hi ha més demanda que oferta –moltes empreses del sector havien deixat de fabricar carrets–, aquests s’han encarit “moltíssim”. És per això que Pérez, juntament amb Juan Luis Ronco, un fotògraf de Sant Quirze de Besora (The White Rabbit Project), han creat el seu propi carret, que han batejat com a Mutekinopanda (panda indomable, en japonès). Aprofiten els rodets que queden buits després del revelat per “empalmar-hi” una nova bovina de blanc i negre. El resultat, “unes fotografies hipercontrastades”, apunta. Els carrets, de caràcter “experimental”, es venen a 5 euros, molt més econòmics que els convencionals.
Pérez es mostra satisfet que al voltant de Fotofília s’hagi aplegat una mena de “família” d’aficionats i professionals que va creixent. “Crec que feia falta un punt de trobada com aquest a la comarca”, deixa anar.
L’última exposició que han acollit les parets de Fotofília és una mostra de Maria Escaso, Xess, una estudiant de disseny gràfic de l’Escola d’Art de Vic. Són vuit imatges obtingudes amb una càmera analògica a partir d’un únic carret de 12 fotografies. Xess, que ha convertit la fotografia en una “via d’escapament” del seu alter ego més artístic, fa temps que ha descobert l’encant de la fotografia analògica. “T’hi has de pensar més abans de tirar cada foto i això d’esperar a veure el revelat és com més màgic, més experimental”, valora. L’exposició, que porta per títol “Ophelia. Raig de foscor” (en relació, precisament, amb una mena de raig que va aparèixer després del revelat) li ha permès continuar explorant un dels seus fils d’inspiració, “el cos nu i la natura”. Ho fa jugant amb blancs i negres contrastats, sense rostres i amb voluntat de no sexualitzar els cossos. En aquest cas, a més, ho ha fet amb el procés de dol com a fil argumental. Les imatges es van poder veure fins aquest dijous a Fotofília i els propers dies quedaran exposades a La Fàbrica dels Somnis. Aquesta ja és la seva quarta exposició de fotos entre Vic i Barcelona.
