• Compartir

Toquem ferro o toquem fusta?

CNL Osona
8 de juliol de 2019

Toca ferro! A casa nostra, durant l’edat mitjana, aquest era un crit d’advertència que es feia a algú quan se li acostava un individu amb aparença sospitosa. Quan deien ferro es referien a l’espasa que podien emprar en cas d’haver-se de protegir. Avui dia aquesta expressió encara és utilitzada, però no pas en el mateix context, és clar. Actualment es diu per “prevenir-se contra la mala sort, contra la desgràcia, contra l’infortuni” i, per tant, s’utilitza en cas de superstició.

En castellà per expressar el mateix concepte es fa servir l’expressió “tocar madera”. Tot i que a l’Optimot i també al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (l’edició de 1995) trobem que en català s’accepten tant tocar ferro com tocar fusta, també és veritat que en el cas del Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, en la tercera edició de 1993, encara no hi apareixia l’expressió tocar fusta. Tampoc la trobem al Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll, per exemple, però en canvi sí que hi ha tocar ferro.

No som els únics que toquem ferro, els italians també ho fan. Però en moltes llengües com ara l’alemany, l’anglès, el francès, el romanès, el rus, el búlgar, el portuguès, el grec o el turc, per evitar la malastrugança, toquen fusta, com en castellà. Aquest costum té milers d’anys. I sembla que, molt probablement, es remunta a les creences religioses, com les dels celtes, que consideraven que els arbres eren éssers sagrats, i tocant el tronc demanaven la seva protecció.

  • Compartir