“Tersi Roquer, en el record” és el títol de l’exposició que organitzada per l’Ajuntament de Tona s’inaugurarà aquest dissabte, a l’Espai Muriel Casals de la vila de Tona. Traspassada prematurament l’any 2004, l’obra de Tersi Roquer ha estat ja objecte de diverses exposicions a casa nostra. El juny de 1994 la sèrie “Tatoos” (Tatuatges) es va exposar a l’antiga sala H de Vic. Posteriorment, l’any 2005, se’n va fer una àmplia retrospectiva a la Llotja del Blat de l’Ajuntament de Vic. Ara, el motiu de la recuperació de l’obra de la Tersi és la proximitat del vintè aniversari del seu traspàs, que s’escaurà pel gener del 2024. Data que la família vol rememorar amb l’edició d’un llibre sobre la seva obra. També es vol recordar amb aquesta mostra els quinze anys en què l’artista va establir-se a Tona, on va viure i va disposar de dos estudis per dur a terme la seva tasca professional i artística.
Nascuda a Tavertet l’any 1957, la Tersi va baixar a Vic per fer els estudis de batxillerat a l’institut Jaume Callís. Empesa pel seu tarannà obert i encuriosit, aviat es va relacionar amb els sectors joves més inquiets de la ciutat en aquell moment. Estem a principis dels anys setanta. Uns anys de gran vitalitat i d’agitació política i cultural, que coincideixen amb els darrers anys de la dictadura i amb l’aparició de nous models culturals i formes de vida, que la Tersi viu de prop integrada en els moviments alternatius que gravitaven al voltant del Cafè Vic i de l’anomenada contracultura. Un dels senyals d’identitat d’aquests moviments va ser l’interès per les formes i els treballs artístics. En el seu cas, aquest impuls es canalitzarà cap a la ceràmica, que després del seu pas per l’Escola Massana de Barcelona la portarà a Londres, a la City of London Polytechnic, per perfeccionar aquesta especialitat però on acabarà descobrint una nova forma d’expressió, la fotografia, a la qual a partir de 1983 es lliurarà tot seguit deixant de banda la ceràmica.
En aquesta exposició de Tona s’hi mostren algunes de les poc conegudes imatges del període de formació de la Tersi. A banda de les conegudes fotografies de transvestits, hi trobem imatges de fotografia de carrer; un reportatge sobre la comunitat monàstica de Montserrat, més aviat poc accessible a una dona; una actuació de La Fura dels Baus a Londres, o sengles imatges d’un reportatge sobre art teràpia.
Algunes de les imatges més interessants d’aquests anys de formació són les de fotografia de carrer que la Tersi practicà de manera poc conscient, com a metodologia d’aprenentatge. Recordem que la street photography és un gènere que presenta essencialment fotografies no preparades, preses en un entorn urbà o de carrer, que tenen un notable component narratiu o que busquen transmetre emocions. Aquest sistema de treball formarà la base metodològica d’aquests primers anys i evolucionarà tot seguit cap a la fotografia més documental en les sèries més conegudes sobre persones de cultures i grups socials no normatius.
Entre els exemples de fotografia de carrer tenim les imatges d’automòbils nevats –Albert Altés, que fou parella seva, ens informa de la forta atracció que exercí sempre la neu en la Tersi, potser com a record dels freds hiverns del Tavertet de la seva infància–, els aparadors, o a Silence After Rioting (Silenci després dels disturbis), on el que havia de ser un reportatge sobre manifestacions al barri londinenc de Tottenham es converteix en una ombrívola i enigmàtica sèrie arquitectònica.
Tanmateix, les fotografies més conegudes de la Tersi són aquelles en què s’interessava per grups socials alternatius o que vivien al marge de la normalitat de l’època. Les sèries sobre els transvestits, que va fer a Londres el 1985 com a treball final dels estudis de fotografia i fotoperiodisme al London College of Printing, actualment London College of Comunication, que forma part de la London University of Arts. També la sèrie de persones tatuades, de la qual feu un primer tast en blanc i negre a Londres l’any 1990, i la sèrie definitiva, en color –la primera– de 1994 durant una escapada d’uns mesos a Londres quan ja estava plenament instal·lada a Tona, i en el marc d’un concurs internacional de tatuatges que se celebrava anualment a Londres. I finalment, la sèrie en color i blanc i negre sobre les drag queens de Nova York que Roquer va fer al Wigstock Drag Festival de l’any 1996. Un reportatge va ser comprat i publicat aquell mateix any per la revista Primera Línea. Aquestes sèries tracten temes durs –cal tenir en compte els anys en què van ser fetes– amb humanitat i defugint el dramatisme. Roquer hi mostra una sensibilitat especial envers les persones per mitjà d’imatges de prop, sense que li importi gaire el marc sociològic però buscant en el primer pla l’expressió del rostre i desposseint de dramatisme o transcendència les imatges. Una manera de fer que ara ens pot semblar normal però que en aquell moment no deixava de ser valenta i transgressora. Sobretot aquí, quan acabàvem de sortir de més de quatre dècades de normalitat franquista. Finalment, consignem també que s’hi han inclòs en aquesta mostra algunes fotografies de tasques més professionals de la Tersi. Imatges de models i alguna altra relacionada amb encàrrecs del món cultural.
Un darrer aspecte a remarcar d’aquesta mostra és el fet que la majoria de les fotografies són còpies d’autor, és a dir, tiratges originals fets per la mateixa Tersi. Aquesta exposició representa així una nova oportunitat per conèixer de primera mà l’obra d’una artista de casa nostra que va veure truncada la seva carrera just quan aquesta començava a fructificar.
