El passat 1 d’octubre jo estava destrossat després de veure com els policies espanyols estomacaven de valent els pobres catalans que volien dipositar un vot en una urna. Poques hores després, encara fet pols, em vaig assabentar de la mort sobtada d’un dels meus ídols del rock: Tom Petty. És ben bé que les desgràcies no venen mai soles. El seu tercer disc, Damn the Torpedoes, publicat el novembre de 1979, és, per mi, el millor que va gravar mai. Ja el tema inicial, “Refugee”, et deixa sense respiració: una de les millors obertures de la història dels discos de rock. I a partir d’aquí, un festival. No hi ha cap tema sobrer, tots són d’una rara qualitat i, a més, comercials, amb la veu nasal de Petty en plena forma. I com gairebé sempre, acompanyat dels seus inseparables Heartbreakers, on destaquen per sobre de tot el guitarrista Mike Campbell i el teclista Benmont Tench. Rock net, clàssic, una barreja de Rolling Stones, Beatles i Byrds, que s’allunya tant del rock pesat i excessiu com del simplisme del punk, els dos estils que dominaven el panorama rocker a finals dels setanta. Després Tom Petty gravaria molts més discos. I la gran majoria són gairebé tan bons com aquest Damn the Torpedoes.
https://open.spotify.com/album/708Whrc4abJEtqBINv9S2b?si=GQUbljvvTuCoOBlJr_bjrQ