Sovint tenim mots amb diversos significats que ens porten fins i tot a dubtar de quin va ser primer. En poden ser un exemple els noms d’ocells, que actualment (per la desconnexió del camp i la natura que patim) ens fan pensar més en el seu sentit figurat que en l’original. Per exemple, el passerell: algú que és nou o aprenent en alguna activitat. És, també, un ocellet de pit vermellós, petit i amb un cant dolç.
Per això hem decidit fer un recull de diversos noms d’ocells que utilitzem per descriure situacions i persones:
Mussol: segons el DIEC, es diu d’una persona ensopida, poc xerraire i una mica encantada.
Pardal: és versàtil, potser per ser l’ocell més present arreu del territori i proper als llocs habitats, i tant pot representar una “persona astuta” com algú “curt de gambals”.
Pinsà: es compara amb aquests ocells les persones que mengen molt poc.
Mallerenga: designa una persona molt xerraire que, de fet, sol parlar més que aquest ocell segons el refrany parla més que una mallerenga.
Pigot: quan algú està molt vermell, es diu “més vermell que un pigot” o senzillament “vermell com un pigot”, ja que moltes subespècies d’aquest ocell tenen el cap, la cua o alguna part del cos roja.
Lloro: dit d’aquella persona que repeteix el que diuen els altres, per motius evidents.
A més de les personificacions d’aquests ocells segons les característiques que comparteixen amb els humans, tenim noms d’ocell que poden substituir altres mots:
Merla: com a sinònim col·loquial de borratxera, bufa, o una formal intoxicació etílica.
Canari: en registre molt informal (gairebé escatològic) pot representar el membre viril masculí al qual se li canvia l’aigua, donant lloc a l’expressió “canviar l’aigua al canari”, que significa miccionar.
I, finalment, com diu el títol, quan algú no hi toca del tot, està una mica esbojarrat o diu alguna bestiesa, es diu que està tocat de l’ala.
