Apoteosi demencial de Coralie Fargeat a Canes
La directora i guionista Coralie Fargeat s’ha colat en la secció oficial amb un desmesurat film de terror a partir dels perills de la tirania del culte publicitari a la imatge de la joventut, The Substance. La cineasta francesa ha deixat en estat de xoc el festival de Canes amb aquesta proposta coproducció en anglès entre Anglaterra, França i els Estats Units. I això ho ha aconseguit després d’un contundent debut amb Revenge (2017), film guanyador del premi a millor direcció i premi Citizen Kane a la millor direcció novell al Festival de Cinema de Terror de Sitges. Coralie Fargeat se serveix d’una premissa genuïna de la ciència-ficció, la divisió cel·lular, que permet reproduir una versió millorada d’un mateix a partir de l’original.
La protagonista de The Substance és Elizabeth Sparkle (Demi Moore), una cèlebre actriu que ja té la seva estrella en el passeig de la fama de Hollywood, i que ara en l’edat madura condueix un exitós xou televisiu d’aeròbic. Aleshores començarà l’ocàs i l’oblit d’Elizabeth quan el cap de la cadena televisiva, Harvey (Dennis Quaid), un executiu grotesc i de mal gust, l’acomiada per buscar una dona més jove, espectacular i sexi per al programa. Una dolguda Elizabeth descobreix per atzar després d’un ingrés hospitalari per un accident de trànsit l’estranya organització The Substance, que a través dels seus productes et garanteix fabricar-te la teva pròpia versió millorada. El tractament és un èxit i Elizabeth es transforma en Sue (Margaret Qualey), cridada a ocupar gràcies al seu físic perfecte la vacant d’Elizabeth i rellançar el programa. En aquesta etapa, la versió millorada i la versió madura han de conviure de forma alternativa. Però l’ambició desmesurada per la fama i el reconeixement de Sue provoca l’abús de les dosis del tractament amb conseqüències devastadores.
The Substance aprofundeix la sacsejada oberta en la secció oficial de Canes per la Palma d’Or a Titane (2021, Julia Ducournau). I ara Coralie Fargeat proposa una sagnant reflexió sobre la dependència de la imatge pública amb un pacte fàustic a través d’un medicament que garanteix l’eterna joventut. El resultat és una boja i demencial sessió de body horror i cinema gore a partir principalment del motiu de l’escissió personal, la dualitat irreconciliable i competitiva entre la plenitud juvenil i el declivi de l’edat madura. És fàcil detectar temes del cinema de David Lynch o David Cronenberg, igual que el final apoteòsic de la pel·lícula recorda el bany de sang venjatiu de Carrie (1976, Brian de Palma), adaptació d’un primerenc relat de Stephen King. Una pel·lícula brutal que permet valorar també el talent de Margaret Qualey, actriu present en competició amb un altre títol contundent i complementari al de The Substance com és Kinds of Kindness, de Yorgos Lanthimos. La resta del repartiment el componen Hugo Diego García, Gore Abrams, Matthew Géczy, Daniel Knight, Phillip Schurer i Olivier Raynal.
