Els dos membres de Queen encara en actiu, Roger Taylor i Brian May, van iniciar el 2011 una fructífera col·laboració amb el cantant Adam Lambert, amb el qual fa quasi una dècada que passegen el repertori de la mítica banda per tot el món. És un experiment curiós, aquest: és com una semi-banda de tribut, amb només mig grup original i un cantant diferent. La qüestió, però, és que és el més semblant a un concert de Queen que es pot veure i milers de fans omplen recintes per corejar aquells himnes en directe. La gènesi d’aquesta col·laboració l’explica el documental The Show Must Go On: The Queen+Adam Lambert Story (Simon Lupton i Christopher Bird, 2019), que podeu veure a Netflix.
La pel·lícula revela el buit artístic i existencial que van viure els companys de Freddie Mercury quan va morir, el 1991, i com de mica en mica van anar recuperant el tremp. Després d’uns anys fent coses en solitari, Taylor i May sentien que necessitaven tornar a experimentar l’energia que només Queen els proporcionava. Hi havia, però, un petit inconvenient: qui seria capaç de cantar un repertori singular, superfamós, intergeneracional, que travessa tota mena d’estils i registres, i a més transmetre carisma, ser una mica showman sense caure en la caricatura i estar disposat a entomar la tempesta de comparacions que li caurien per tot arreu? Així d’entrada, no semblava fàcil.
Després d’una primera experiència que no va acabar de funcionar, i quan semblava que no hi havia ningú al planeta Terra capaç d’assumir el repte, Roger Taylor i Brian May van topar amb un jove sorgit del lloc més remotament allunyat de l’univers Queen: un concurs de talents televisiu. Dotat amb una veu prodigiosa, presència escènica i glamour, Adam Lambert era la resposta a les seves pregàries. El documental descobreix la trajectòria artística del cantant, actor i model, i com es va produir l’enamorament mutu amb els dos exmembres de Queen que va fer possible la continuïtat i l’èxit definitiu del projecte.
The Show Must Go On: the Queen+Adam Lambert Story és una pel·lícula de pura i dura promoció, desenganyem-nos, però té coses interessants: l’evolució dels membres de Queen post-Freddie Mercury, el repte de tornar a portar la música de la banda als escenaris, la curiositat de veure com sonen aquestes cançons amb la nova formació o la mateixa història d’Adam Lambert, que té el seu punt. I si sou fans de Queen i interioritzeu que això és una mena de karaoke de luxe, gaudireu molt amb la banda sonora.
En darrer terme, també hi ha lloc per a la polèmica: el món es divideix entre els qui veuen aquesta col·laboració com un muntatge comercial descarat, els que s’ho prenen com una oportunitat per viure en directe les cançons de Queen molt ben interpretades i amb la legitimitat que aporten dos membres originals, i els que ho consideren directament una heretgia. Per això, i sobretot per a aquest darrer col·lectiu, els protagonistes no deixen escapar l’ocasió de deixar molt clar que Adam Lambert no pretén suplantar Freddie Mercury. Fa una mica de riure que s’hagi de fer l’aclariment, però encara en fa més que algú s’hagi arribat a pensar que, precisament als companys de Mercury, els passés pel cap suplantar-lo.
