Joan Frank Charansonnet, després de la seva òpera prima Doctrina sobre la llei Parot i la reinserció, i la passejada pel Pirineu del segle XVII amb Pàtria, la llegenda d’Otger Catalo arriba al XIX amb el seu 1900 particular. Documentada producció per donar a conèixer i deixar empremta cultural de la revolució del tèxtil que amb unes formes particulars, podia emular en proporció al Regne Unit, va fomentar una manera de confeccionar que portava la riquesa a tothom. L’invent era, i encara n’hi ha vestigis, la colònia tèxtil. Unes cases tipus fàbrica, molt properes a la feina, en ocasions dins els mateixos terrenys, que van tenir esplendor des del 1923 fins al 1979. Edificis emblemàtics que superat el temps han esdevingut hotels rurals o ressorts. La Catalunya profunda, néixer i morir al voltant d’uns pocs cèntims de setmanada. A banda queden el accidents, les mutilacions, les revoltes i vagues, l’explotació d’infants i la mort sense haver progressat gaire. Sentiments contraris enfront l’èxit econòmic i el progrés (el tren).
A aquest espai d’industrialització, hi arriba una nena de 6 anys amb un carro i una maleta i la il·lusió d’infant de ser feliç. El somni es truncarà quan es faci dona i se li creui la Guerra Civil. 60 anys de dictadura la veuran morir en el lloc on aquella nena s’ha sentit més estimada, la colònia. Correcte en l’exposició, el guió perd força quan se li dramatitza la història que mereix, amb més producció, un gran remake. Entren i surten de la vida treballadora d’Alba López, Ramon Godino, Montse Ribadellas, Angelina Llongueras, Queral Albinyana, Joan Massotkleiner, Miquel Sitjar, Jaume Montané, Aleix Rengel, Elena Godo i una vintena més d’excel·lents actors.
