En general, no solc entreveure criteris de serietat, compromís, esforç, paraula i ganes d’avançar. Anys enrere, et topaves amb líders contrastats, que seduïen grans masses. Actualment, prima –entre molts d’altres– el leitmotiv dels influencers, rapers, polítics de poc nivell, esportistes d’elit (en diverses pràctiques), cantants que recolzen la seva promoció a xarxes socials o mitjans audiovisuals and so on. Els emoluments, sou o ingressos que diuen meritar ultrapassen –exponencialment– tot sentit de lògica…
És en aquest àmbit o entorn que m’enduc les mans al cap i me’n faig creus. Se m’acut la dita triada per al títol. Com es pot deixar entabanar la gran massa de gent per voceros de programes de teleporqueria? Del caire de la Belén Esteban, la Rociíto, les Campos i la tira de xerrameques de fireta que venen i parlen de temes insulsos i buits de contingut? Sort que algun periodista amb cara i ulls com Ferran Monegal els fustiga i situa al lloc que correspon, de tant en tant!
On queda, per exemple, el record i l’enyor d’un programa de debat com La Clave, al llarg de dues etapes dilatades (de 1976 a 1985, a TV2, i de 1990 a 1993, a Antena 3)? Qui ho diria! Trenta, 40 i 50 anys més tard, la lluita pel share dels diferents canals perpetua un grup de tertulians (a sou) que no vol pas deixar anar la moma de cap manera. L’aquiescència dels moderadors tampoc no fa gaire cosa per sacsejar i esbandir l’immobilisme imperant. Tots s’hi troben ben acomodats. Mejor no meneallo.
Quan no s’és seriós, una forma gràfica i amena de rebatre-ho és la frase feta immobiliària. Si parlem de mobiliari, hi ha proximitat amb el castellà: per a ells, tener la cabeza bien amueblada fixa un pensament madur/endreçat. Aquí canviem cap per pis, per indicar el mateix quan diem d’algú que no té el pis gaire ben moblat. Però l’expressió de tenir el cinquè pis per llogar, volent dir que a la part superior no hi ha res, no te l’entendran. Ells interpreten el tener el quinto piso en alquiler com si tens un pis i l’has posat a lloguer.
Acabo tot pensant que el què acabo d’escriure s’ho endurà el vent… Però no me’n podia estar de dir-ho. Si més no, faig palesa la meva indignació.
