Ja tinc ganes que passi el 28-M. Em carrega la barrina pesada de molts programes informatius. Estic convençut que cap debat electoral no serveix de res. Crec, alhora, que els mítings populars omplint pavellons o places escenifiquen una pèrdua total de temps: molta xerrameca barata i cridanera, que cerca seduir els qui suposadament són encara al pot dels indecisos. No es tracta de votar el candidat que demostra més facúndia (o facilitat de paraula). Cal triar gestors ben preparats, contrastats i amb un grau de compromís social extraordinari.
A Catalunya, per desgràcia, només estem cridats a votar pels ajuntaments. Llàstima que no ens deixin fer el mateix en clau de Generalitat. Considerant el grau immens de crispació política existent, bo fora fer cau i net. Saba nova per saber discernir tots els problemes reals del país! Estic més tip de la barrina indepe, gairebé sis anys després d´aquell 1-O. Mentrestant, veiem com les desigualtats socials creixen exponencialment. L’educació pateix de manca de recursos. El món educatiu, l’administració de justícia i els serveis sanitaris palesen un dèficit acollonant d´infraestructura. De tot plegat, qui en paga les conseqüències és el ciutadà normal, que paga els seus impostos.
A més, ningú no ens assegura el nivell de preparació acadèmica dels qui es presenten. Molts només cerquen una via laboral fàcil, però molt ben remunerada. De fet, tots anem veient d´uns anys ençà cognoms il·lustres que van saltant d’un càrrec públic a un altre, sense solució de continuïtat. Allò de les famoses portes giratòries funciona de conya. Com a exemples, que en trobaríem a totes les forces polítiques, en citaré un parell o tres: Mercè Conesa, Isaac Albert i Pere Navarro.
Em vull referir, de passada, a la legalitat indecent d’Euskadi on fins i tot presenten llistes amb condemnats per delictes de terrorisme, en les llistes de Bildu. Fa molt més que mal d’ulls i remou els budells de molta gent… En un sentit més o menys similar, ho comparo amb certs vídeos que algun eixelebrat penja a internet als espais telemàtics, destil·lant rebuig, menyspreu, mim i atacs xenòfobs envers els immigrants catalans provinents d’altres punts del planeta. Pretendre establir diferències de classe frega el llindar d’aspirar a l’estigma de la puresa de la raça.
Certament, el tema és prou controvertit. Malgrat tot, cadascú de nosaltres és cridat a establir ponts d’entesa entre pobles. En aquesta conjuntura, tots els qui aspiren a ocupar càrrecs polítics s’han d’imbuir d’un pensament pulcre i moderat de cara a regenerar la podridura de la política. Ha passat prop de mig segle des de les primeres eleccions democràtiques i més aviat hem retrocedit força en criteri, seny i maneres d’operar. No s´hi val a recordar una dita que parla per sí sola: sovint, ací, el més tonto fa rellotges…. I anar-hi anant!
