Hauria tocat celebrar-ho fa dos anys, si no fos perquè la pandèmia ho va espatllar tot. No ha estat fins ara que Teatre d’Emergència ha pogut celebrar com cal el trentè aniversari de la seva creació. El grup de Ribes ho commemora amb l’estrena del muntatge Sempre nens, que la setmana passada ja es va poder veure al Teatre Municipal i que torna aquest cap de setmana amb dues representacions últimes que es faran dissabte i diumenge.
Sempre nens és una obra de creació pròpia de Teatre d’Emergència, amb guió i direcció d’Àngel Aguerri, un dels seus components històrics. L’escenari és el d’una escola de P3, però “l’atractiu és que hi ha una inversió de papers, amb nou adults que fan el paper de mestres, monitors i tot el personal de l’escola i nou nens i nenes que fan d’adults”, diu l’autor. El to de comèdia impregna tot el text, que s’emmarca en dos actes i dos moments temporals: el primer, del dia del començament de curs “dramàtic per a pares i nens” i el segon, en l’última jornada d’escola, el del clàssic festival que en aquest cas dona peu a fer participar el públic cantant. La connexió amb totes les generacions no és difícil: “Sempre tenim un nen a dins nostre, i diuen que quan ens fem grans ens tornem com nens”.
Els papers dels adults els fan nens i nenes d’entre 6 i 11 anys (Magalí Barnils, Maria Domènech, Maria Roma, Bruna Isern, Ona Puigmal, Júlia Vilaplana, Mar Méndez, Laia Olmo i Liam Barnils), “els autèntics conductors de l’obra”. Al seu costat els petits interpretats per Eva Casanova, Olga Vilanova, Cristina Perpinyà, Marga Lucas, Verónica Ruiz, Gabi Vilaplana, Lluís Masramon, Jordi Solano i Joan Vilaplana, vestits amb les clàssiques bates de ratlles blanques i blaves –ells– i roses –elles– tot i que l’ambientació vol ser atemporal. Entre aquests, hi ha veterans de Teatre d’Emergència, però també alguns que per primera vegada pugen a l’escenari.
Va ser durant la pandèmia que Àngel Aguerri, integrat a Teatre d’Emergència poc després de la seva creació, va començar a pensar en una obra que, per celebrar els 30 anys del grup, permetés la implicació d’una bona colla d’intèrprets. I per contrast amb el pessimisme del moment havia de ser “un text divertit”. Sempre nens s’afegirà així a la llarga llista de produccions que Teatre d’Emergència ha portat a l’escena des del desembre de 1991, quan es van estrenar amb Aquí no paga ningú, adaptació de Non si paga, non si paga! de Dario Fo, sota la direcció de Juli Lázara. “Entre petits muntatges i obres, devem haver fet una trentena d’espectacles”, diu Aguerri.
En recorda el que va suposar “l’eclosió del grup”, un espectacle basat en Fulgor y muerte de Joaquín Murieta de Pablo Neruda, l’any 2000, que els va permetre fins i tot viatjar a Xile i representar l’obra allà, al Centre Català de Santiago. Fins i tot va donar peu a un nou espectacle creat a partir d’aquella vivència, Chilemoción. A part de les obres, Teatre d’Emergència ha estat un important dinamitzador de la vida cultural i festiva de Ribes, des de la Nit del Clavell Groc que organitzen cada any per Sant Joan fins a la celebració del Carnaval –Santa Truja– amb el rei Carnestoltes ideat per Eudald Casals, cada any esperat pel seu caràcter punyent.
