Les ferides interiors
El director austríac Ulrich Seidl – “Dog Days” (2001) o “Import Export” (2007) – estrena, després de competir al passat Festival de Cine de Sant Sebastià, el llargmetratge austríac-francès-alemany, “Sparta”. Aquest film forma part d’un díptic del mateix director al costat de “Rimini”, protagonitzat pel germà del protagonista d’”Sparta”. El protagonista, Ewald (Georg Friedrich), resideix a Romania des de fa anys i viu entre visites al seu pare dement en una residència d’avis al seu país d’origen – representant d’una generació passada lligada al nazisme – i la seva relació amb una dona romanesa i els seus fills. L’home deixa a la seva companya amb la dèria de construir un centre de menors de famílies desestructurades en una zona rural en l’interior del país. Així transforma una escola en ruïnes en una mena de camp d’entrenament d’arts marcials per als nens i que batejarà amb el nom que dona títol al film.
Ewald és un personatge solitari i esquerp, un ésser torturat per un desig irreprimible d’estar rodejat de nens. En realitat, el film aborda sense embuts la pederàstia, encara que ho fa de forma esbiaixada, de forma entrevista, al·ludida. La polèmica ha empaitat a la pel·lícula i al seu director a causa del rodatge amb nens, els progenitors dels quals ignoraven que el film planteja la pedofília. El film sembla que en un primer moment abordi qüestions com la solitud i la vellesa, però de mica en mica, veiem com se centra en els trastorns mentals, la ferida interior d’Ewald, el turment interior. En honor de Seidl cal esmentar que tot i l’escabrós del tema, ha rodat una notable i arriscada proposta sense recórrer a efectismes, ni truculències. També resulta ressenyable que defugi el to ofensiu o l’escarni que sovint ha caracteritzat la seva filmografia.
