El nom de Catherine L’Ecuyer es correspon al d’una escriptora i pedagoga canadenca. Per cert, val a dir que està establerta a Barcelona. Té publicat, de fa cinc anys, un llibre amb una immensa fondària. Duu el títol Educar en el asombro (editorial Plataforma) i el recomano encaridament. El nucli central de la seva posició remarca la importància d’educar en la sorpresa i en la realitat.
Heus ací, al seu entendre, el què qualifica de millor via –des de ben petit– a fi que l’infant i/o alumne sigui capaç de conèixer a fons el mateix entorn. Per tant, la capacitat de sorprendre esdevé el motor de la motivació.
L’autora es pregunta com podem despertar l’interès. En aquest sentit, una cita de Chesterton és molt eloqüent: “No hi ha coses sense interès. En tot cas, tan sols persones capaces d’entendre-les.” Què fer, doncs?
L’interès és desig, per damunt de tot. I allò que desperta el desig no és altra cosa que la bellesa, el sentit, el perquè i per a què es fa una cosa. No es tracta de preguntar què és una cosa o una altra. Cal acoblar-hi un bri de curiositat. Fins i tot, de certa tafaneria, arribant fins al punt de programar-ne una visita. Malgrat que pugui sorgir la veu discordant de qui arribi a entreveure-hi la morbositat negativa d’un paparazzi.
El bon periodista ha de tenir aquesta inquietud al seu ADN. Si vol arribar al nucli d’una notícia, ve obligat a parar l’antena, obrir els ulls i l’oïda com pàmpols i desenvolupar un esperit analíticament crític. Assolint aquest perfil captarà més fàcilment l’atenció dels lectors. Alhora, trobarà l’ham seductor que els embolcallarà i podrà vendre millor el producte final.
