Crec que el cine podria tornar a ser mut perquè si el relat d’imatges està ben fet s’entén perfectament, com passa a altres països que mai han doblat les seves exposicions comercials, i el cine sempre ajuda a fer que aprenguem idiomes. No hi ha problema. Quan necessites la veu en off o els diàlegs per entrendre-ho és que ha fallat alguna cosa del guió o el muntatge. Aquí, si es noten és per la durada del film, que passa de thriller a western, de Bonanza a Grupo salvaje. Tècnicament perfecta, sustentada per una banda sonora complexa de Carlos Martín, deixa el film en un correcte nivell. Com a western seria crepuscular, encara amb una energia discontínua. En l’apartat d’interpretacions, Asier Etxendia. Aitor Luna, Hugo Silva, Maria Alvarez, Imanol Arias o Antonio Dechent. La seva participació a Màlaga no afegeix res.
Després de la Guerra Civil, que va acabar el 39, el 44 encara hi havia resistència a les muntanyes amb uns guerrers valents que es van anomenar maquis. Alguns d’ells encara són en l’imaginari popular com a resistència del nostre país. La pel·lícula se centra en un d’aquests guerrillers que va perdre l’oïda per una acció de sabotatge en una operació de reconquesta. Amagat a la muntanya, assetjat per un capità de l’exèrcit i una mercenària, la sordesa serà el seu pitjor enemic.
