En mig d’una més que preocupant sequera, hem encetat el mes de març. Una època de l’any que hauria de donar-nos una bona empenta en aquest sentit. En poquessetmanes, ja tenim ací la primavera. Març plujós dóna bones collites. No essent ben bé així, si seguim amb la carestia hidràulica de l’hivern, la pagesia clamarà per un març ventós, abril plujós. Llavors, maig esdevindrà florit i formós. La climatologia ens fa ballar el tupí massa sovint. No endebades, els etnòlegs es curen en salut. Ho fan amb un altre refrany: no hi ha març que no marcegi, ni boig que no bogegi, ni fill d’ase que no brami.
Els ametllers són florits de fa dies. Atorguen imatges idíl·liques als nostres camps. Però el sol de març porta refredats. I pel març, corre el diable per totes parts. També març, falsa primavera que enganya al bestiar. Els mateixos meteoròlegs es curen en salut. Tenen cura de no donar pronòstics massa avançats. Saben prou bé que si tot va desmarxat, potser caldrà pensar en dur a terme novenes. Si més no, per aconseguir arranjar-ho d’acord amb la tesi d’un adagi més: quan el març fa de maig , el maig fa de març. Déu n’hi do amb tot plegat!
La famosa dita castellana de la primavera la sangre altera té un altre equivalent pels nostres verals: pel març, els ametllers en flor i el jovent en amor. Una cada dia major aportació solar a la durada dels dies i la fi del confinament en l’oci nocturn han pujat l’estat anímic de molta gent. Llàstima que una part d’ella associï el gaudi tan sols a base d’alcohol! Tanmateix, aquest és un tema que tocaria desenvolupar un altre dia.
En qualsevol cas, els tarotistes ens auguren un març reeixit. Altra cosa seria pretendre refiar-se –també mitjançant la paremiologia– tibant de certes dites. Totes elles, molt suggerents. S´hi escauen d’allò més bé. Com aquella del Pasqua marçal porta mal any. O també les que mantenen que el març marceja i la gent bogeja; el març sempre és quaresmat; el març té 31 dies i 300 fesomies. En allò que m’afecta, és un mes que m’estimo moltíssim. Sobretot perquè canvio el comptador dels anys i albiro el desig de poder-ne sumar molts més. Amb bona salut i força empenta. Ajudant-me metafòricament del qui tingui força al braç que cavi pel març. El sol i l’aigua que citava al títol faran la resta.
