L’any 1968 va aparèixer, a Sevilla, Smash, un dels primers grups espanyols de rock psicodèlic o rock progressiu, que fusionaven els típics instruments del rock amb ritmes flamencs i fins i tot amb referències nord-africanes. Uns joves de Sevilla, amb una estètica de hippies californians, cantant en anglès i tocant instruments elèctrics al costat d’una guitarra flamenca, van cridar l’atenció. Van estar actius entre 1968 i 1973.
We Come to Smash this Time (1971) és el seu segon disc. El grup el formaven inicialment Gualberto García, Julio Matito, Antonio Rodríguez i Henrik Liebgott, un guitarrista danès que havia viatjat a Andalusia pel seu interès per la guitarra flamenca. A finals de 1971, el mànager del grup, Ricardo Pachón, va convèncer Manuel Molina, guitarrista de flamenc, perquè s’unís al grup. S’hi va mostrar força reticent però al final s’hi va avenir a canvi d’escaquejar-se de la mili.
Però desavinences entre mànagers, productors i músics van fer que el grup desaparegués l’any 1973. Manuel Molina, després, va formar el duet Lole y Manuel amb la seva dona, Dolores Montoya, que van deixar un molt bon record a la seva actuació al Canet Rock 1975.
