• Compartir

Sílvia Pérez Cruz, ‘Corrandes d’exili’

Oikia
10 d'abril de 2017

Els autors

Joan Oliver (Pere Quart)

El poema. Compromès amb el projecte republicà, al final de la guerra civil va acompanyar l’exili de poetes, intel·lectuals i artistes. Després, des de França, anà cap a Amèrica Llatina on, a més de participar en diverses iniciatives culturals i polítiques, continuà la seva obra poètica. Després de la mort del dictador, retornà a Catalunya. És considerat un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana.

Lluís Llach

La música. De tothom és conegut el seu lligam amb la poesia de Pere Quart i el seu compromís amb els processos de lluita per recuperar les llibertats i la identitat del poble català. Una de les formes de no perdre la memòria ha estat la de recuperar poemes i paraules d’alguns dels nostres poetes.

La intèrpret: Sílvia Pérez Cruz

En la mateixa línia de no perdre els fils de la nostra memòria històrica, enmig de molts treballs d’una gran riquesa i diversitat d’estils, la cantant empordanesa Sílvia Pérez Cruz ha recuperat cançons del bàndol republicà. També el text de Pere Quart musicat per Lluís Llach.

La cançó

L’esperança, la pena, els somnis, l’amor per la terra pròpia i l’enyorança de l’exiliat són presents a “Corrandes d’Exili”, un dels poemes més coneguts de Pere Quart. El text inicia el quart capítol del poemari Saló de Tardor, publicat per l’autor el 1947 a Santiago de Xile, on aleshores estava exiliat. Versa sobre els republicans que hagueren d’exiliar-se el 1939 després de la seva derrota durant la Guerra Civil Espanyola i es considera un poema íntimament relacionat amb l’autor, ja que ell mateix va haver de fugir en haver mostrat suport explícit al bàndol republicà. La interpretació de la cançó que fa Sílvia Pérez Cruz omple de dramatisme i emocions el text de Pere Quart i ajuda a reviure drames passats i presents.

 

 

La lletra

Una nit de lluna plena
Tramuntàrem la carena
Lentament, sense dir res
Si la lluna feia el ple
També el féu la nostra pena

L’estimada m’acompanya
De pell bruna i aire greu
Com una Mare de Déu
Que han trobat a la muntanya

Perquè ens perdoni la guerra
Que l’ensagna, que l’esguerra
Abans de passar la ratlla
M’ajec i beso la terra
I l’acarono amb l’espatlla

A Catalunya deixí
El dia de ma partida
Mitja vida condormida
L’altra meitat vingué amb mi
Per no deixar-me sens vida

Avui en terres de França
I demà més lluny potser
No em moriré d’enyorança
Ans d’enyorança viuré

En ma terra del Vallès
Tres turons fan una serra
Quatre pins un bosc espès
Cinc quarteres massa terra
«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala
L’ermita dalt del pujol
I a la plana un tenderol
Que batega com una ala

Una esperança desfeta
Una recança infinita
I una pàtria tan petita
Que la somio completa

 

  • Compartir