Amb el repartiment entregat a mostrar la seva vis còmica i on els col·loca Álvaro Fernández Armero. El pitjor és que alguns dels plans no es corresponen amb el to de la trama. El director es deixa portar per la inèrcia d’aquests 8 apellidos d’enlloc i en comptes d’acolorir ha tirat el pot d’aiguarràs al film. Quan te n’adones estàs jugant amb una brotxa perquè han perdut l’objectiu del pinzell número 2.
En Santi està en un dels pitjors moments de la seva vida, sense un duro i amb el divorci de la Maite a punt de concretar-se. La seva sort canvia quan li toquen 25 milions d’euros a la loteria. No obstant, al trobar-se en règim de guanys amb la seva encara esposa no pot explicar-ho a ningú fins que la separació sigui oficial per no haver de compartir el premi amb ella. D’aquesta manera haurà de fer malabars per ocular la seva nova vida de luxe i excessos a la seva futura ex i a la resta del seu entorn.
Si et toqués la loteria, callaries o ho explicaries a tothom? Aquesta pregunta, que qualsevol s’ha plantejat en algun moment de la seva vida, serveix com a motor de la nova pel·lícula del guanyador del Goya Álvaro Fernández Armero (Las ovejas no pierden el tren). Amb la intenció d’evitar els llocs comuns de la comèdia pàtria, Si yo fuera rico combina embolics, amistat i romanç per explicar els delirants esforços d’un home la mala sort del qual dona un gir radical al guanyar un premi de 25 milions d’euros.
Malgrat tot, la turbulenta història d’amor entre els protagonistes, interpretats per Álex Garcia (Litus) i Alexandra Jiménez (Superlópez), és el vertader nucli d’una història plena d’humor i acció, juntament amb la resta del repartiment, format per, entre d’altres, Jordi Sánchez (Bajo el mismo techo), Adrián Lastra (Toc Toc) o Paula Echevarría (El crack cero). Els impressionants paisatges d’Astúries es converteixen en un personatge més d’un film que transcorre a la ciutat de Gijón, entorn familiar on un secret com aquest seria molt difícil d’ocultar.
El film amb el mateix títol en francès amb un Ah! al davant es va donar a conèixer l’any 2002. En el guió Aldo Bonnard veu com la seva vida s’ensorra: la seva dona li demana el divorci, els deutes se li acumulen i està a punt de ser acomiadat de la feina. Però de sobte guanya una fortuna a la loteria. Quan decideix donar la notícia a la seva dona descobreix que l’està traint amb el seu nou cap. Té davant seu un espinós dilema: compartir els guanys amb la seva esposa i el seu rival o bé esperar que es consumi el divorci per anunciar la seva bona sort. Escull, naturalment, la segona solució i comença a viure clandestinament com un home ric.
