Aquest dissabte s’estrena Magister una obra dirigida per Jaume Parramon i que té com a protagonista a Pep Alsina. L’obra està situada a Alemanya el 1985. Alexander Maier, es disposa a dirigir el seu primer concert després d’una llarga convalescència i la irrupció d’una periodista, que pretén burxar en el passat del mestre, atiarà les flames de la memòria i desfermarà una tempesta.
Com és que vau decidir tirar endavant ‘Magister’?
Jaume Parramon: Com que ‘L’Espardenya Teatre’ participem en el premi de teatre, ens van passar l’obra, la vam llegir i vam pensar que s’havia de fer, no teníem escapatòria. Vam provar de fer-la en la festa major, però era massa seriosa. Vam decidir esperar.
Com ha estat ser l’actor que fa de director d’orquestra en aquesta obra?
Pep Alsina: La primera vegada que vaig llegir aquesta obra a mi em va costar que m’agradés. En Jaume sempre em deia que era molt bona i després que la llegís un parell de cops més vaig pensar que tenia raó. Aquesta la vaig veure molt complicada de dirigir i li vaig dir que ho assumís ell i jo ja agafaria el que toqués.
I no es podia fer no per la festa major?
P.A.: Solem fer obres de més de comèdia per les festes majors.
De què va l’obra?
J.P.: Un director d’orquestra s’hi torna a posar després d’una malaltia del cor. Ha estat un temps a l’hospital, deu mesos.
P.A.: Ell ja anava dirigint i va tenir aquest parèntesi, dos infarts i ara si ha de tornar a posar.
Com ha anat això de posar-se a la pell d’un director d’orquestra?
P.A.: És un director d’orquestra, però és més coses i, per tant, et poses a la pell del director, però també de les altres coses que és que es van desvetllant al llarg de l’obra.
Dirigeixes poc no?
P.A.: El cartell de l’obra ja diu molt. Es veu que dirigeix, però amb un filferro espinós entre les cames.
Com ho hem d’interpretar?
P.A.: És un missatge subliminal.
J.P.: Bé, aquest director havia estat en un camp de concentració nazi i partir d’aquí fa que hi hagi una relació. No només és un director d’orquestra sinó un senyor que havia estat en un camp de concentració dirigint l’orquestra del camp. Dirigia, però lligat de peus.
Això torna, no?
J.P.: Clar, amb l’entrevista que li fa una periodista se’n parla i va sortint una mica tot plegat i és quan es desvetlla la personalitat del director.
Qui fa de periodista?
J.P.: La Montse Arumí.
L’entrevista i li venen moments del passat no?
P.A.: Exacte, i això d’alguna manera desequilibra tot el que ell havia fet durant anys. La periodista esgarrapa tant fons que li treu coses que el desequilibra.
J.P: Coses que tenen el passat.
Qui més participa?
J.P.: En Josep Boixaderas que fa de doctor, en Cristo Omedes fa d’un personatge del passat, la Montse Muñoz de la seva dona, en David Noguer que és un personatge del passat i en Tomàs Armengol, el nou director d’orquestra.
A l’hora de fer el triatge d’actors com ho vau fer?
J.P.: Això en parlem amb els de l’Espardenya, qui en té ganes de fer-ho i a partir d’aquí ja es fa una mica de tria i acabes d’ajustar. Si falta algú l’hem d’anar pescant d’on sigui.
Fa més d’un any que l’esteu treballant i assajant ja?
J.P.: Assajant no, vam fer la lectura, però la vam deixar aparcada per la festa major. Un cop vam acabar vam fer els pastorets i després sí que ja ens hi vam agafar. Al gener va ser.
És un dels papers més seriós que has fet mai?
P.A.: És un paper que m’agrada molt fer. Li vaig dir amb en Jaume que no sabia si me l’aprendria. Vaig voler-ho llegir molt temps abans i estic molt content de fer-ho. És una obra que tots els personatges són molt importants. Cada personatge és important, no hi ha desperdici. Tinc ganes que arribi el dia de l’estrena. A més a més, fem molt bon equip.
Ja fa molt que fa teatre.
P.A.: Sí, vaig fer una pausa de nou anys, però ja ho havíem fet de joves. M’hi vaig tornar a incorporar i anar fent.
Heu parlat amb l’autor.
J.P.: Sí, primer de tot li vam demanar permís per veure si ho veia bé. A partir d’aquí hem anat tenint contactes, però des de la distància, com que ell és de lluny tampoc l’hem convidat a venir a veure els assajos. A l’obra sí que vindrà, però com que els assajos són lents no l’hem tingut. Esperem que la gaudeixi molt.
L’heu alterat gaire?
J.P.: Hem sigut bastant fidels, ens ho hem mirat tot amb lupa. Com que estava molt ben acotada no hem hagut quasi de canviar res. Potser el final, però com que no es pot explicar hem fet una petita variació.
Heu tirat pel dret amb el final?
J.P.: Sí, per no espantar-lo. Els directors sempre hem de tenir una mica de marge per ajustar costes.
Els actors també no?
P.A.: Ens compenetrem bastant. En Jaume és un director que ens deixa fer, però quan ell creu que hem de retocar coses ho diu. Tu fas i ell et diu les coses que creu que canviaria i anem fent.
Pot ser que es pugui veure en algun altre escenari?
J.P.: Si podem mirarem de fer algun bolo. El que passa és que és complicat perquè nosaltres ara preparem alguna altra obra, però si surt algun bolo per l’obra, ens hi agafarem amb moltes ganes.
Ja preparareu la de la festa major?
J.P.: Sí.
P.A.: Hem començat a llegir.
J.P.: L’obra és ‘Taxi’. Dirigeixo jo. La Festa Major és el 24 de setembre i la farem allà.
Quanta gent hi ha a la companyia?
J.P.: No ho sé, ens movem més o menys uns quaranta.
Quants anys vau fer?
J.P.: Vint-i-cinc, el que passa és que érem gent que ja feia anys que fèiem teatre com a grup escènic de Calldetenes i el que és el nom en fa vint-i-cinc que el vam posar.
Falta relleu generacional?
J.P.: Ho portem força bé perquè dintre de l’Espardenya hi ha una altra companyia de teatre que és el ‘Trencaclosques’ que ho porta en Joan Pujol i va fent obres amb la canalla.
P.A.: Allà hi ha la cantera.
J.P.: N’hi ha un que està amb els petits i també amb l’obra que estem fent ara.
Què veurà la gent en l’àmbit visual?
P.A.: Uns camerinos. Tot es mou allà.
Ho feu també vosaltres?
J.P.: Sí, també nosaltres. Tenim en Carles i en Jordi que porten el so i els llums i jo estic amb l’escenografia i ajudant amb el muntatge.
A més a més, el teatre de Calldetenes també hi deu ajudar.
J: Sí, podem anar més bé. Abans només anàvem amb un parell de focus i ja. Ara podem buscar coses més interessants.
Quant fa que vau començar a assajar al teatre?
J.P.: Aquesta setmana. Hi va haver una temporada que hi havia moltes actuacions, després en Peyu, però entre setmana provàvem coses. Hem hagut d’anar muntant i desmuntant.
P.A.: Tenim una sala petita per assajar però és diferent.
