Damià Àlvarez Calafell, artísticament conegut com a Dami Àlvarez, és un cantant i compositor de Taradell de 22 anys. El 2017 va començar amb la seva carrera musical com a cantautor de tal rocker i actualment acumula més d’un milió de visites al seu canal de YouTube. Aquest dissabte actua en direccte a la Jazz Cava de Vic.
Només tens 22 anys però ja en fa set que vas començar al món de la música. Com va ser aquest inici tan precoç?
El març ja en faré 23, eh (riu)… Des de petit que m’agrada la música. A més, tenint a casa al meu pare per descomptat que la música la porto a dintre des de sempre.
El teu pare és Oje Àlvarez, guitarrista dels mítics Pàrking, un grup de rock en català que ho ‘petava’ als anys noranta. Per tant, ja havies mamat música a casa des de sempre, oi?
Sí, des de sempre. I de petit m’agradaven els programes d’edició de música i vaig començar a gravar les meves cosetes amb la primera taula de so. I va ser el 2017 que vaig dir; provem de penjar el primer tema? I vaig fer ‘Llums dels records’, que és una cançó de Nadal perquè vaig decidir que el meu primer tema havia de ser d’una temàtica que m’agradés. I el Nadal és una època de l’any que m’encanta i vaig decidir començar aquesta trajectòria amb un tema que realment m’identifiqués, com és ‘Llums dels records’.
Per cert, aquest tema l’has remasteritzat i reversionat fa relativament poc.
Sí. Quan va complir cinc anys vaig pensar que era una cançó que es notava que ja feia temps que estava gravada. La veu ha canviat i tot ha canviat una miqueta. I vaig decidit tornar-la a gravar amb tota la banda: el David a les bateries, en Sergi al baix, el meu pare a la guitarra, en Pep als efectes… i vam tornar a fer una altra versió i a donar-li el toc d’aquesta essència rockera que tenim.
Ja hem dit que tu ets molt jove però la teva banda és de la generació del teu pare.
Però és com si fossin de la meva edat.
Home, voregen la cinquantena… Hi seran aquest dissabte a la Jazz Cava de Vic?
I tant, sempre m’acompanyen a tot arreu.
Repassem-los d’un a un: a la guitarra solista hi ha Oje Álvarez. Això de tocar amb el pare, què tal?
Doncs de moment, sorprenentment bé, perquè normalment quan estàs amb una cosa pare i fill sol haver-hi problemes perquè les mentalitats i tot això són diferents, un té una opinió i un altre una altra. Però la veritat és que ens entenem molt bé i és un plaer poder treballar amb el teu pare.
No és l’únic exPàrking que hi ha a la banda, també hi ha Sergi Gutiérrez, un clàssic de la moguda musical osonenca.
Meravellós baixista i persona. Bé, tots en general són fantàstics. A part, quan vaig a assajar i a un concert no és només anar a tocar, és anar a passar-s’ho bé perquè sé que amb aquestes persones hi ha molt bon rotllo.
Acabem de repassar-los a tots. Què ens diries del bateria, David Costa? També es deu acostar als 50…
Fantàstic. És com si estigués tocant amb gent de la meva edat. La veritat, s’adapten a tot.
El darrer és un altre guitarra.
En Pep López, a la guitarra rítmica i efectes. Fa tots els sons. Amb la guitarra i la pedalera ho fa tot.
La banda té un so clàssic… Jo us qualificaria com els Bon Jovi osonencs, encara que el rock avui dia no es porti gaire.
És que jo crec que és un estil que no es porta gens. Fa molt de temps que a Catalunya el rock s’ha mort. Però és el que m’agrada i s’ha de lluitar pel que t’agrada. Si aquest estil és el que tu creus que t’agrada és el que has de fer.
El videoclip del teu últim single, ‘A simple word’ (una senzilla paraula), sembla que estigui gravat als Estats Units.
Doncs és aquí al costat, a Seva, a l’antic Clàssic Bar.
Sonarà a la Jazz Cava?
Doncs precisament aquest no, però ho compensarem amb un nou tema que que es diu ‘World of dreams’ i que serà la primera vegada que el tocarem en directe.
També té aquest aire de rock èpic i clàssic?
Sí, és una miqueta més balada però també té el seu rollo dur. I justament d’aquesta cançó el dia 10 de febrer en sortirà el vídeoclip.
Per tant, el 10 de febrer tindrem un nou single amb vídeoclip penjat a les xarxes. Abans de parlar d’altres vídeos i singles, volem remarcar que fa uns mesos vas superar el milió de visualitzacions a YouTube. Ara, concretament, estàs a un 1.120.000 visualitzacions. Això és una autèntica bestiesa per un artista de Taradell…
Això és totalment gràcies al públic. Hi pot haver molt bona música però si no hi ha un públic que realment l’escolti la música desapareix. Totes aquestes visites, per mi, són de gent que realment dona suport a la música i s’ha de donar les gràcies a tots ells.
Sempre has funcionat a cop de single i mai has publicat cap disc. Perquè?
Doncs la veritat és que fins fa poc ho tenia fora de la ment però cada cop veig que està més a prop. Estic posat en un projecte que té la pinta que serà un disc. No puc dir gaire coses perquè encara estem treballant amb això però cada cop ho veig més a prop.
Més a prop vol dir a finals del 2023?
No vull dir res perquè encara hi estem treballant.
Ja veiem que serà aviat…
Serà un disc peculiar.
Peculiar vol dir que no serà un recull dels teus singles que ja tens publicats?
No; serà una cosa diferent totalment diferent. A veure com es cou.
Canviant de tema, tots els teus videoclips són una bestiesa. I cal remarcar que te’ls fas tu.
Sí, ho faig jo, un company meu i la meva parella, la Clàudia. I entre nosaltres tres ens ho anem combinant tot i anem gravant.
I en el cas de la cançó ‘Help me’ vau anar a la platja de Pals en una época que devia fer força fred…
No, no feia gaire fred. I tot i que anava amb poca roba no ho recordo amb gaire fred, perquè si no no aniria així.
La imatge del videoclip té un aire hibernal, aquest to i aquesta llum.
Sí, aquest vídeo sembla que sigui la posta de sol però en realitat és la sortida del sol.
Per tant, hi vau anar molt d’hora?
A les cinc del matí estàvem allà plantats.
A les cinc del matí éreu a la platja de Pals?
A les cinc o a les sis, més o menys; però molt d’hora. El que és curiós d’aquesta cançó és que el clip no està gravat tal com sona la peça sinó que vam accelerar el temps el doble. Els hi vaig dir: “hem de gravar al doble de velocitat per després alentir-ho”. I el grup em deia que no ho entenia, que no podia ser… I a la imatge es veu tot a càmera lenta però en realitat tocàvem a tot gas.
La majoria de les últimes cançons teves són en anglès. Has notat que hi ha gent fora dels Països Catalans que ha conegut i segueix la teva música?
Doncs últimament se m’està escoltant molt als Estats Units. No sé si per sort o per desgràcia, però els Estats Units hi ha bastanta gent que m’escolta. També molta gent d’Argentina, de Sudamèrica… Cada cop interactuem amb més gent d’allà.
Interactuar és fantàstic, però no t’han convidat a tocar-hi encara?
Ja m’han dit alguna cosa, però de moment estem aquí.
I el tema lingüístic el decideixes en funció potser de la difusió i transcendència que pot arribar a tenir una cançó?
No sé el perquè però a l’hora de compondre i de tocar amb l’anglès és quan em sento més a gust. Suposo que és perquè tota la vida he escoltat música en anglès i ho tinc molt a dintre… Però, per exemple, el pròxim videoclip que sortirà tenim pensat fer-lo en català. Així també anem potenciant la llengua catalana.
‘Help me’ sonarà aquest dissabte a la Jazz Cava?
Sí, aquesta sí.
I altres temes que sonen en els teus directes són versions. A les xarxes en tens moltíssimes de penjades i de perfils molt diferents perquè hi ha temes de Lluís Llach, Buhos, també de grups internacionals… Una de les meves preferides és la cançó d’AC/DC ‘Touch Too Much’. Aquesta sonarà a la Jazz Cava?
Aquesta sí.
Com és que vau escollir aquesta cançó?
Perquè és una cançó d’AC/DC que personalment m’encanta i pensàvem que li podríem fer una rentada de cara.
Cantes a l’octava baixa perquè si no et quedaries sense veu…
Sí, aquesta és la primera curiositat: el timbre de veu. No hi arribo pas, tant amunt. I vam dir de provar el mateix to baixant una octava la veu i a veure com sonava. També li donem un toc més discotequer però amb les guitarres de l’Oje dures.
Aprofundim amb el repertori d’aquest dissabte, serà cinquanta per cent temes propis i la resta versions?
Una miqueta més temes propis. Hi haurà alguna versió però ens enfoquem més amb el tema propi.
Ja ha quedat clar que hi haurà una estrena mundial. La resta són peces que ja tenies al calaix?
Sí, són un recopilatori de tot el que hem anat fent.
I pel que fa a versions, a part d’AC/DC, que més sonarà?
La mítica d’en Llach, aquesta no pot faltar.
I com es presenta aquest 2023? A part del bolo a la Jazz Cava et veurem més cops en directe?
La veritat és que ja tenim uns quants concerts programats. Per Osona, el proper serà a la Fira del Disc de Santa Eugènia de Berga el 10 de juny. I algun més vindrà.
També t’hem vist fent bolos en format acústic. D’aquests també en faràs aquest any o prefereixes amb banda?
Prefereixo amb banda perquè el que dona la banda no ho dona un de sol. Amb banda es dona molta energia i a part es fot canya. I en acústic sí que pots anar a un lloc més íntim, però a mi m’agraden més els concrets amb un bon cop de rock.
Ets molt d’anar a concerts? Si et preguntem per l’últim cop que vas anar a un bolo que no sigui teu… quin seria?
Justament aquest agost vaig anar a veure un dels meus artistes preferits, Ed Sheeran. És un artista que m’ha cridat l’atenció des del primer dia per com compon, per com actúa… per tot. I vam anar a Copenhaguen perquè no feia gira per aquí a Espanya i el lloc més a prop que tocava era a Copenhaguen i vam agafar i vam anar cap allá. Va valdre molt la pena. També vam conèixer a dos teloners que no els coneixíem de res i molt bé.
I l’última vegada que vas anar a veure una obra de teatre?
La setmana passada a Can Costa i Font de Taradell.
A part de la música, al concert de la Jazz Cava hi trobarem altres novetats de temàtica ‘tèxtil’…
Hi podreu trobar un nou projecte en el qual estem treballant que és marxandatge. Ara estem començant amb bosses i samarretes, el més bàsic. On toquem, doncs, hi haurà una paradeta amb marxandatge i a partir del maig també es podrà comprar internacionalmente a través del web.
