Ernest Crusats va ser veu, guitarra i impuls creatiu de La Iaia. Fa un any Crusats va reaparèixer en solitari amb La font gelada, un àlbum de deu cançons. Aquest dissabte toca a les 22 h a la Jazz Cava.
Dissabte seràs a la Jazz Cava a les 10 del vespre tocant en solitari, però no estaràs sol, qui t’acompanyarà a l’escenari?
El dissabte estarem la formació al complet. Amb en Torré a la bateria, en Guillem Plana al baix, en Marc Boada a la guitarra, els elements habituals del concert i dues ampolles de Vichy Catalan que ens acompanyen.
Com és això?
És un misteri. Són dos elements que estan allà en tots els concerts. Els que ja han vingut algun concert meu saben per què. Ja els hi podria fer un correu perquè ens patrocinin.
‘La Font gelada’ el títol del teu primer disc no fa pas referència al Vichy Catalan no?
Qui sap. Podria ser Vichy Catalan l’aigua de la font gelada. Això encara molaria més, que l’aigua de la font fos amb bombolletes.
Quan va ser que vas decidir començar a anar en solitari?
No va ser un dia en particular. Amb ‘La iaia’ vam acabar la gira el 2018 i en aquell moment tampoc vam prendre una decisió ferma que la banda deixés de fer actuacions i que es dissolgués. De fet, mai vam acabar de fer cap comunicat ni de publicació. Vam veure que aquell moment semblava que podia ser un final o si més no una aturada definitiva del projecte pel moment vital en què estàvem els tres i jo pel meu compte vaig començar a treballar les cançons del primer àlbum de ‘La font gelada’ que es va enregistrar al cap de dos anys. Es van escriure sense massa pressió. Jo no tenia un objectiu definit que volia fer un projecte en solitari, però com que vaig continuar component, al final es va manifestar com que ja tenia unes cançons que estaven a punt per gravar i que tenia tot el sentit que ho publiqués amb el meu nom.
Va venir una mica sol
Va anar venint, es va anar precipitant d’aquesta manera. Amb ‘La iaia’ estava acostumat a compondre i escriure i quan es va acabar la gira no vaig perdre l’hàbit de continuar component i escrivint i al final tenia el material per publicar un nou disc.
Era un material que ja sabies que no era ‘La iaia’?
Segurament si m’hagués plantejat fer un disc per ‘La iaia’ hauria estat diferent de les composicions que vaig fer per aquest disc perquè quan escrivia per ‘la iaia’ tenia al cap amb qui tocava les cançons i en quin moment estava el grup. En aquest cas totes aquestes variables no hi eren en aquestes cançons. Es van escriure de manera molt innocent, escrivint cançons les gaudia escrivint. Molt deslligades de la idea de publicar un altre disc amb ‘La iaia’.
El disc no deixa ser un disc d’autor. Això va ser conscient i premeditat?
Tot el disc va agafar un sentit tal com es van plantejar les lletres de les cançons, que giren al voltant de la natura, la instrumentació del disc està feta amb molt pocs elements. La voluntat era fer música que fos amb molt pocs elements i intentar apropar-se al màxim a la idea amb la lletra i la melodia. Volia anar contra corrent i fugir dels discos que podien sonar més carregats o més plens d’instrument i era com fer una mica de creixement en aquest sentit. Volia fer una música més humana per a mi i buscar una certa senzillesa, però que a la vegada tingués molt sentit i que estigués insuflada del que a mi em semblés interessat. Fugir de l’aspecte més tecnològic.
A on es va gravar el videoclip de ‘La font gelada’?
Això és a la Vall d’Ordesa.
Hi ha molts referents a la primera iaia
La flauta és un instrument que vaig aprendre a tocar una mica quan era petit dic una mica perquè vaig deixar-lo aviat. Sempre que gravo me l’emporto. Estava allà a l’estudi i vam agafar la flauta. Alguna cançó estava pensada que hi fos, però sí que és veritat que molt els inicis amb ‘La iaia’ era un dels elements que estava per allà i ara ha tornat amb aquest disc. En aquest disc ho he abandonat tot, els pedals de la guitarra, els sintetitzadors tot. Ara anem amb els concerts, amb dues guitarres, un baix, la bateria i dona gust sortir de casa així,
El disc dura uns trenta minuts, quines cançons més faràs? Cantaràs alguna cançó de ‘La iaia’?
Sí, en els concerts fem ‘Sota l’arbre’ i al final del concert sempre em reservo per fer ‘El meu vaixell’ que és una de les primeres que vaig escriure. Algunes de les cançons del disc donen la possibilitat de desenvolupar parts instrumentals. Als concerts sempre faig una cançó que no es va enregistrar en el seu dia, i per això és una cançó que sempre faig en directe.
Hi haurà el 2024 un segon disc?
La veritat és que no tu sabria dir. No ho sé.
Quines intencions tens?
Funciono d’una manera molt precària amb això. No faig plans a mig termini i no et sabria dir si hi haurà nou disc o no.
Podria haver-hi una altra reaparició de ‘La iaia’ l’any vinent?
L’últim concert que vam fer a l’Atlàntida se’ns va posar molt bé. No descartem fer alguna cosa aquest any vinent, però no hi ha res acabat de decidir del tot ni tancat. Tampoc ho descartem. No podem confirmar però alguna cosa puntal potser. A més a més, l’any vinent farà deu anys del segon disc de ‘La iaia’ i no et negaré que hem fet algunes trobades per parlar sobre què es podria fer. És un disc molt especial i era un moment molt especial.
La voluntat és anar fent amb solitari?
Sí, jo crec que alguna cosa hauria de canviar perquè deixés de compondre i fer cançons. Ernest Crusats és perfecte per continuar escrivint i publicant.
Hi ha una cançó que es diu ‘Mar o muntanya’, tu ets més de mar o muntanya?
No soc d’una de les dues coses.
Si hi ha un segon disc, repetiràs la fórmula amb el Jordi Matas de productor?
No m’ho he arribat a plantejar.
Vindran més concerts?
Ara just hem encadenat uns quants concerts aquest novembre i tornem a partir de març. Tres concerts a la primavera i s’han de publicar noves dates.
