“Via crucis” és una expressió llatina que significa “camí de la creu” i fa referència a un moment de la vida de Jesús de Natzaret, concretament al camí que Jesús va fer amb la creu a coll de la casa de Ponç Pilat al Calvari.
Metafòricament, l’expressió “ser un viacrucis” pren el sentit de “passar grans penes i dificultats”. Hi ha una altra frase feta que té el mateix significat, que és “ser un calvari”. Fixem-nos que tant viacrucis com calvari, quan són emprats com a nom comú, s’escriuen en minúscula.
El Nou Testament ens narra els fets succeïts en la vida de Jesús de Natzaret. En la seva etapa final, Jesús és arrestat, jutjat pel Sanedrí –que era una assemblea formada per 23 representants i jutges de la llei jueva– i condemnat a mort per Ponç Pilat, governador romà de Judea. Més tard va ser fuetejat i ridiculitzat pels soldats romans que el denominaven “rei dels jueus”. Després va ser vestit amb una capa morada i coronat amb espines, el van colpejar i escopir. Tot seguit Jesús va carregar la creu on seria clavat i va seguir un camí de penes i treballs fins que no va arribar al Calvari. La seva mort va ser lenta i dolorosa fins a l’extrem. Una situació que no recomanaríem ni als nostres pitjors enemics.
