• Compartir

Ser generatius

Jordi Soler
12 d'octubre de 2018

Canviar rutines és molt saludable. Quan agafem un nou camí estem exposats a perdre’ns i al mateix temps ens obre a un món d’infinites possibilitats.

Recordo quan la meva passió per la bicicleta de muntanya era proporcional al temps que li dedicava. Invertia tardes senceres a recórrer els camins i corriols de mitja comarca i reconec que les millors experiències sempre m’arribaven el dia que no tenia mapa i que descobria un paratge insòlit o un racó ple de màgia. No és el mateix organitzar una excursió a Santa Magdalena de Conangle que trobar-se-la per sorpresa al mig d’un prat quan el Sol està a punt d’acomiadar-se. Arribar fosc a casa valia la pena.

Sortir de la zona de confort és recomanable si volem ser generatius i la programació neurolingüística ens convida a ser-ho en els seus plantejaments més recents. En la tercera generació de la PNL se’ns diu que activem la ment del principiant, que confiem plenament en els nostres recursos i que d’alguna manera desaprenguem per tal de plantejar-nos de zero tot allò que vulguem dur a terme. Si tenim la capacitat de tornar a ser nens, d’adoptar una actitud de “no saber”, de buidar-nos de prejudicis i d’idees preconcebudes, segurament serem capaços de sorprendre’ns a nosaltres mateixos amb nous plantejaments i resultats insòlits.

Ser generatiu vol dir deixar el manual i atrevir-se, saber anar sol i no descartar cap possibilitat per esbojarrada que sembli. Cal observar com aprenen els nens, ells no tenen tota la nostra experiència però dediquen tot el seu potencial a obrir-se camí i a avançar. Quan aprenen a encaixar un nou trencaclosques no estan pensant en el que faran el diumenge següent o donant voltes a les paraules que ha dit el seu superheroi mitja hora abans per la tele. Estan oberts, nets, centrats, dedicats plenament al que fan i sobretot no es posen cap regla abans de començar.

No cal fer res sofisticat per ser generatiu, podem posar el despertador deu minuts abans i dedicar-nos-els a nosaltres mateixos tot prenent un cafè en el nostre racó de la tranquil·litat sense interferències de cap mena. Si ho desitgem, podem canviar el cafè per un colacao, però l’ingredient del qual segur no podem prescindir és el silenci, i ho dic amb el sentit més ampli de la paraula. És possible que amb aquesta estoneta i sense buscar res en especial ens arribi la solució o la inspiració que més ens convé pel dia que estem començant. Hem de ser valents i comprometre’ns amb el que obtinguem, d’altra manera tornarem a estar sota les ordres de la ment. No oblidem que ja ho sabem tot, només cal escoltar-nos i actuar.

  • Compartir