És bo donar valor a les coses senzilles, a les coses simples, als impulsos que surten de forma natural i sense esforç. En aquest sentit, em ve al cap l’experiència viscuda amb el Juan, un company que vaig tenir en un curs de formació aquest darrer estiu. Ell no pensava el que deia, simplement ho deia. Tampoc rumiava massa el que feia o com vestia, tan sols actuava i es deixava portar. Tant li era parlar de les seves intimitats tàntriques com presentar-se al restaurant on dinàvem amb una guitarra i provocar que el músic de la colla s’amagués sota la taula per no haver de fer l’exhibició que li reclamava. Ell ja ens ho va deixar clar des del primer dia: “No tengo filtros” i ens ho va demostrar en molts moments durant el curs que vam compartir junts una dotzena de persones. No recordo haver rigut tant en els últims anys, un dia podia venir vestit com un dandi i al següent semblar un buda de l’Índia. Tenia un gran respecte per tot i no solia perdre el temps amb converses supèrflues, era transparència en estat pur i una esponja amb tot el que l’envoltava.
Observant aquesta manera de ser i de fer em pregunto com seria la meva vida si fos capaç de despullar-me de les meves pors, inseguretats i sentit del ridícul. I si per arrodonir aquesta transformació li afegís una bona dosi de respecte i escolta cap als altres? No crec que perdés a cap dels meus amics autèntics i estic segur que les persones del meu entorn que sentissin vergonya aliena per mi tampoc els suposaria un trauma a les seves vides.
Soc conscient que parlar de treure filtres sembla incompatible amb ser ben educat, però puc assegurar que la combinació és perfectament factible.
Si sentim la necessitat de començar a eliminar filtres podem provar amb el següent recorregut: primer de tot, cal que els reconeguem, que els acceptem i que els agraïm la seva intenció positiva. A continuació, cal fer una tria i desprendre’ns de tots els que no ens són útils. Si aquest pas ens resulta difícil i no sabem per on començar podem recórrer a un mètode simple com el que ens proposa Marie Kondo al seu llibre La màgia de l’ordre. En aquest cas, no ens hem de desprendre d’unes sabates però pot ser-nos igualment útil fer la pregunta de si aquest filtre ens fa feliços o ens limita. Per exemple, el filtre del “què diran” em pot ajudar a guardar les aparences però em fa feliç realment? O em fa sentir esclau dels altres? Si no em fa feliç cal prendre la decisió de deixar d’estar pendents del “què diran”.
Finalment, l’últim pas és el de comprometre’ns amb les nostres decisions i no recuperar del contenidor aquells filtres que teníem més arrelats. Els canvis que decidim dur a terme lliurement tenen molta força i ens podem sorprendre quan ens trobem davant el mirall i ens presenciem realment tal com som de debò, sense intermediaris.
