La vigatana Carla Serrat (Carla artísticament) presenta aquest divendres a L’Atlàntida de Vic el disc Eclipse (GCR 2024). Una proposta del cicle #AMBVEUDEDONA, la programació de L’Atlàntida amb perspectiva de gènere.
Aquest divendres estàs de festa perquè estrenes el teu disc i el presentes a l’Atlàntida amb un format que no és convencional.
Totalment, no és el clàssic concert de butaques d’auditori. Artísticament, crec que havia d’anar acompanyat d’un altre ambient com el que és a peu dret.
En aquest disc has provat gèneres nous, no?
Sí, de fet en el disc anterior tenia moltes ganes de buscar connexions amb gent de fora per fer col·laboracions i en aquell moment em vaig deixar guiar per això, que era el que tenia ganes de fer. Aquest disc és una paleta de colors molt més variada amb ganes de provar coses noves en l’àmbit estilístic, per mi és molt més electrònic i això en part també ha sigut pel fet de treballar amb el productor del disc, en Joan Solana.
Ja hi havies treballat?
Sí, en Joan és músic de la banda, amic i productor. En aquest cas sí que és tot ell i jo i també donar-li aquesta carta blanca i confiança per sortir a la zona de confort. Hi ha certes coses que jo volia aconseguir, però també volia que les veus no fossin tractades. Sí que hi ha cops que les veus estan tractades i alterades, però és perquè són un instrument més. Hi havia una sèrie de premisses que abans de començar al disc volia complir i assolir, no conformar-me i també treure coses. És un disc molt diferent del que he fet fins ara.
Qui t’acompanyarà a dalt de l’escenari?
Banda de luxe, com sempre el meu germà Toni Serrat a la bateria, Joan Solana com a teclista, la Neus Vallvé, teclats i sintetitzadors i tot l’espectacle en si, l’escenografia, llums…
Sonarà el disc sencer?
Sí, totes les cançons sonaran senceres també revisitem peces anteriors.
De qui és el culpa el fantàstic videoclip de ‘Void of your memory’?
Això és culpa del Pol Aragall i del seu equip, en un temps rècord van acceptar fer-me el vídeo. És un equip de Torelló, petit però potent.
Sempre t’ha agradat escombrar cap a casa…
Inevitablement, m’envolto de gent amb qui m’hi entenc i que m’agrada el que fa. Al final són amics, coneguts i amics de coneguts. Al final és més fer-ho amb bona gent que no pas mirar a fora. Sempre mirem molt a fora, però aquí també hi ha molta qualitat. Escolto molta música anglesa o americana, però, al cap i a la fi, tenim el mateix equip de músics…
El segon single és ‘Part of me’ i vas col·laborar amb el nigerià Falle Nioke. Qui és i com entres en contacte amb ell?
És molt bo perquè amb ell no ens coneixem en persona i no ens hem vist mai. La història neix d’un dia que estava escoltant un programa de la BBC i en un programa van col·laborar amb aquest artista que hi posava la veu. Aquest noi és músic i començo a investigar i m’agrada molt com canta i el que fa. A través de les xarxes socials li envio un missatge i comencem a parlar. A partir d’aquí li proposo i ell m’envia unes pistes i així es va fer. Tinc pendent veure’l en persona.
De vegades la connectivitat en què vivim té beneficis.
Sí, i en l’anterior disc ja és una cosa que vaig fer amb una noia catalana, però que fa molts anys que viu a Brooklyn i de fet va ser la mateixa manera de treballar. Això de poder estar tan connectats té també aquesta part que és fantàstica.
Qui ha fet la portada del disc?
La foto és de l’Andrea, una amiga i el disseny d’en Joan Urtado, un dissenyador de Vilafranca del Pendés. Amb ells dos vam fer un equip molt maco perquè vaig voler que també hi diguessin molt la seva.
D’on sorgeix el concepte d’Eclipse’?
És un disc conceptual i la idea és agafar aquesta metàfora de l’eclipsi entre aquests dos cossos que hi ha. És una metàfora i paral·lelisme en relacions de la vida entre persones, els processos. Aquest contrast de llums, ombres i la llum renovada m’agrada molt.
Com treballes el tema de les lletres?
En aquest disc ha sigut molt diferent segurament. He escrit en moments en què m’han sortit idees, altres vegades anteriorment les feia a partir de la melodia.
Sempre en anglès?
De moment sí, tot i que també estic investigant en català. És una cosa que de manera natural sempre m’ha anat preguntant tothom. És tan simple que no m’ha sortit de manera fluida, ara sí que sento que hi ha alguna cosa que em ve de gust provar i experimentar.
Ets gaire d’anar a teatre?
M’agrada molt el teatre, però no hi tinc gaire costum, l’últim cop vaig anar a veure ‘La trena’.
Sortirà el disc en format vinil?
De moment no, en CD i en format digital sí. El CD el portarem aquest divendres i la gent el podrà comprar.
I com està l’agenda de concerts?
Ara mateix que es pugui també compartir, estarem el 23 d’abril per Sant Jordi al Sant Jordi Musical de la fàbrica Damm.
La voluntat és fer-ho amb aquest format de quatre músics?
A mi m’encantaria, vull defensar el disc com més m’agrada i com més sentit té, però, per contra, també farem alguns concerts a duet que també és fantàstic. Sempre que es pugui, però ho farem amb banda.
Quan és a duet amb qui vas?
Amb en Joan Solana.
Et continuarem veient amb la Joana, la teva germana?
Sí, encara donaré la tabarra allà.
