La directora hongaresa Ildikó Enyedi, vencedora al Festival Internacional de Cinema de Berlín amb En cuerpo y alma (1917), estrena ara una fluixa i encotillada pel·lícula d’època, La historia de mi mujer, film que va participar al Festival Internacional de Cinema de Canes. La historia de mi mujer, adaptació de la novel·la homònima de l’escriptor hongarès Milán Füst, explica la història de Jacop (Gijs Naber), un capità de vaixell solter, que un dia decideix casar-se amb la primera dona que entri al cafè on es troba un cop ha desembarcat en terra ferma. La proposta de matrimoni la fa a una desconeguda, Lizzy (Léa Seydoux), i la dona es presta a seguir-li el joc tot i que Jacop s’ha d’embarcar de nou durant mesos.
Es tracta d’un film de llarga durada, estructurat en diferents capítols, deute contret amb el llibre original, que intenta interrogar-se sobre l’etern femení a través de l’enigma de Lizzy. El film, que reposa sobre el punt de vista d’un llop de mar que desconeix la vida en terra i, per descomptat, l’amor, s’endinsa en els secrets d’un matrimoni improvisat per buscar subvertir la mirada tradicional masculina per focalitzar l’atenció en l’altre, la dona, enmig d’una història de desamor.
La pel·lícula pateix del llast d’un to massa encartronat, tot i l’exuberància i el gust de la recreació històrica, mancada sovint del sentit de la subtilesa, l’elegància o el suggeriment. Un film fred, distant, mecànic, que pateix també del problema de versemblança d’algunes coproduccions europees rodades en anglès. Al repartiment trobem Louis Garrel, en el paper de l’amant de Lizzy, Sergio Rubini o Udo Samel. Però cal destacar, sobretot, el protagonisme enlluernador i la presència eclipsant de l’actriu francesa Léa Seydoux.
