Fa cinc anys que la directora teatral vigatana Montse Rodríguez i el dramaturg catalano-argentí Daniel J. Meyer van estrenar A.K.A. a Vic. Encara no imaginaven que seria un èxit (avui amb més de 350 representacions en català, castellà i anglès) que els portaria a continuar i a crear la seva pròpia companyia per fer altres produccions. Una de les més recents, Scratch, arriba aquest divendres al mateix escenari, mentre també s’està representant a La Villaroel, a Barcelona.
Scratch ens remet al món dels DJ, com el títol suggereix. És la feina de la protagonista, DJ Lorine a la nit i Laura a la vida real, interpretada per l’actriu Clara Mingueza. Una dona jove que punxa en una discoteca i fa música indie amb la guitarra a casa, els dos escenaris on transcorre l’acció. “És un monòleg on explica la seva història des de la primera persona”, diu Rodríguez. En el món de la nit, amb una sexualitat desinhibida, i fora d’aquest ambient mostrant el seu costat més tendre. Però sobretot reivindicant el dret a ser qui marca les regles en tot moment, “coquetejar fins on vulgui i dir que no quan vulgui sense haver de pensar què entendrà l’altre”. Al capdavall, poder “viure sense por totes les parts de la seva vida, sexualitat inclosa”. Qüestions actuals que Daniel J. Meyer aborda i Montse Rodríguez trasllada amb una característica del seu treball com a directora: fer que els actors “tinguin veu i tinguin cos, que treballin corporalment”. Això fa la jove actriu Clara Mingueza, de qui la vigatana es desfà en elogis: “Quan als assajos li demanava si podia fer una cosa determinada, sempre feia allò… i més”. Aquests dies han traslladat l’escenografia de La Villarroel a la Sala Joaquim Maideu de L’Atlàntida, per tornar després a la sala barcelonina, on es representa fins a final de mes.
Amb A.K.A. encara girant, i amb una altra obra –Upgivenheat– estrenada al TNC el passat mes de gener i pendent de gira, Montse Rodríguez viu un moment dolç: “Estic còmoda amb el que fem, però si aixeco la vista per mirar endavant, em marejo”. Té la seva pròpia companyia, una societat creativa amb Daniel J. Meyer que funciona i un objectiu que ha aconseguit: portar públic jove al teatre. I per a això cal “parlar d’històries que els siguin properes i els commoguin”.
Scrath. L’Atlàntida, Vic. Divendres 17 de març de 2023, 8 del vespre
