La història està plagada d’artistes que experimenten canvis radicals, però pocs han estat tan valents com Scott Walker, i tan influents: David Bowie, Radiohead, Jarvis Cocker, Brian Eno, Damon Albarn, Marc Almond, Sting, Richard Hawley, Johnny Marr, Gavin Friday, Ute Lemper i Alison Goldfrapp, per citar-ne alguns, se’n declaren deutors. Amb Scott Walker: 30 Century Man (2006), Stephen Kijak va reivindicar el geni d’aquest ídol de jovenetes al qual un dia, de sobte, van engolir les tenebres i en va retornar transformat en creador d’estremidora música d’avantguarda. Bowie signa la producció executiva d’aquest fantàstic documental.
La figura d’Scott Walker es va començar a forjar als anys 60 amb el trio The Walker Brothers (cap dels quals, per cert, es deia Walker: el cognom real de l’Scott és Engel) i va continuar amb una fructífera carrera en solitari amb quatre àlbums que són quatre meravelles, la primera de totes, la veu formidable de l’autor. Després d’això, va venir un llarg període a l’ombra durant els anys 70 que es va trencar amb la reunió puntual dels Walker Brothers (Nite Flights, 1978) i el disc en solitari Climate of Hunter (1984). En tots dos, Scott Walker va sorprendre amb inquietants barreges de pop i música experimental que ja apuntaven als territoris lúgubres que l’esperaven en el futur.
Diverses coses fan molt interessant 30 Century Man. La primera és el focus en les qüestions clau: per què Scott 4 va ser un desastre comercial, si la majoria el considera la gran obra mestra de Walker als 60? Per què un guru com Brian Eno escolta Nite Flights i se sent humiliat? Com passa un cantant d’interpretar cançó lleugera a fer una peça avantguardista de 13 minuts utilitzant un costellam de porc com a percussió? Per què Walker triga 10 anys a fer un disc? Per què Tilt (1995) està considerat el primer disc del segle XXI? Un altre èxit del documental és la proesa d’entrevistar Scott Walker: l’home és al•lèrgic a l’exposició pública fins al punt que hi havia qui el donava per mort. Per algun motiu, va fer una excepció per aquesta pel•lícula i, a més, va permetre una altra cosa inèdita: ser gravat mentre treballava a l’estudi. Tot això proporciona al documental un valor afegit impagable.
La conversa amb el director serveix de fil conductor d’una narració que repassa la carrera del músic de dalt a baix, amanida amb abundants imatges d’arxiu, moltes d’altres rodades expressament per al documental, actuacions, testimonis d’un munt d’artistes famosos, anècdotes, etc. Tot plegat ens permet calibrar la figura i l’obra d’Scott Walker amb tota l’amplitud i entendre una de les metamorfosis més sorprenents i admirades del pop.
Trobareu el documental a <www.in-edit.tv>.
