La reina de Saba és un personatge bíblic d’origen incert. A cap dels textos sagrats on apareix se n’esmenta el nom real, només se sap que es va enamorar profundament del rei Salomó, captivada per la seva saviesa. I Sabah també és una regió de Malàisia situada al nord-oest de l’illa de Borneo. I és molt probable que sigueu vosaltres els qui us n’enamoreu si hi feu cap, ja que per moltes raons Sabah és l’autèntica reina de Malàisia.
La capital de Sabah és Kota Kinabalu, de bon arribar, ja que hi ha vols directes cada dia tant des de Kuala Lumpur com des de Singapur. És una ciutat fàcil, hi ha transport públic eficient, els taxis són segurs i, per als més agosarats, sempre hi ha l’opció de llogar una moto o un cotxet. I, a més, la veritat és que es mereix una visita. Si en voleu tenir una vista majestuosa, heu de pujar al Signal Hill Observatory Platform, una torre en forma de bolet situada al punt més alt. L’observatori sol tancar a les 11 de la nit, de manera que és un lloc ideal per gaudir de la posta de sol d’un dia atrafegat i ple d’experiències. Un altre dels edificis emblemàtics de KK (així es coneix també la ciutat) és una mesquita que té un atractiu peculiar, perquè està envoltada d’aigua, i si la mires des de lluny sembla ben bé que estigui surant enmig d’un llac, vet aquí perquè és coneguda com la mesquita flotant. Per conèixer el cor de la ciutat, i entrar en contacte amb la cultura local, haureu de treure el cap al waterfront, i voleiar pels seus mercats nocturns. Malàisia és un punt de trobada de cultures i nacionalitats de tot el món, i això es nota molt en els mercats, que són parada obligatòria. Podreu tastar el menjar malai, xinès i de molts altres estils en paradetes a peu de carrer, el que es coneix a tot el sud-est asiàtic com a street food. No us deixeu perdre els fideus, l’arròs fregit, l’arròs amb llet de coco o el kari, que és l’adaptació malaia del conegut curri.
Amb la feina urbana feta, si teniu ganes de natura, no haureu pas d’anar gaire lluny. L’estrella de la fauna de Malàisia és l’orangutan, i el millor lloc del país per veure’ls és la reserva de Sepilok, a només 300 quilòmetres de la capital. No us estranyeu si un d’aquest simis se us acosta i us vol donar la mà. Alguns exemplars de la reserva són molt refiats. A Sepilok estan duent a terme un programa de reintroducció dels que han estat víctimes del tràfic il·legal, per ajudar una mica a la minsa població d’aquests simis, amenaçada per la destrucció constant de les selves on viuen. Els orangutans són parents nostres molt intel·ligents. La paraula orangutan, de fet, significa “home dels boscos”. Una antiga llegenda local assegura que l’home dels boscos sap parlar, però que no ho fa perquè té por que si ho fes llavors l’home de les ciutats el faria treballar. La veritat és que, si obrís la boca, segurament no parlaria molt bé de nosaltres. A tota l’illa de Borneo els boscos tropicals s’han reduït dràsticament, a causa de la tala il·legal, els incendis forestals i el conreu massiu de palma, per fer-ne el conegut i polèmic oli.
Continuant amb la fauna, no deixeu de treure el cap a les coves de Gomantong, que no són conegudes per la seva bellesa, tot i que ho mereixen, sinó pels ocells que hi viuen a dins: els falciots. Els falciots només toquen terra per criar. Els nostres fan el niu amb material que troben en suspensió, bé siguin plomes, borró, fulles i fins i tot fils o papers, que lliguen amb la seva saliva enganxosa. Els falciots asiàtics van més enllà. Fan els nius només amb la seva pròpia saliva, que es solidifica amb el contacte amb l’aire. Els habitants de la zona es juguen la pell amb escales i cordes per recollir els nius acabats de fer, obligant els falciots a fer-ne de nous. El material aconseguit té un alt valor gastronòmic: dels nius de falciot de Gomantong se’n fa la famosa sopa de niu d’ocell.
I això no és tot: aquí s’apleguen tres espècies úniques, autèntics rècords de la natura. La primera són els elefants asiàtics pigmeus, els més petits del món, tot i que no deixen de ser elefants… En alguns allotjaments fins i tot te’ls pots trobar a pocs metres cara a cara, i mirats de prop no semblen tan petits. També hi trobareu el mico amb el nas més gros del món: el nassut. Els mascles han desenvolupat un nassarrot enorme que té una funció bàsicament sexual, és a dir, el nas gros té la capacitat d’enamorar les femelles, que el tenen molt més petit. Val a dir que portar una nàpia d’aquesta mida té certs inconvenients, per exemple a l’hora de menjar.
I, per acabar, un rècord del món vegetal: Sabah també té la flor més gran del món, la Rafflesia, que surt directament de terra i pot fer cap a un metre de diàmetre. Tot i la seva mida, a vegades és més fàcil localitzar-la per la forta pudor de podrit que desprèn, destinada a atraure insectes polinitzadors. La planta els ofereix teca en forma de nèctar i, a canvi, sense ser-ne conscients, els insectes n’escampen el pol·len, i tots contents. Floreix durant tot l’any, però, com que no és gaire abundant, un bon guia es fa imprescindible per tenir opcions de trobar-ne alguna en la seva màxima esplendor. Amb aquesta oferta, no és res d’estrany que Sabah rebi turisme naturalista procedent de tot el món, i això ha fet florir multitud d’eco-lodges, allotjaments instal·lats en plena selva amb tota mena de comoditats.
L’avantatge és que si us canseu de natura teniu l’atractiva cultura malàisia sempre a l’abast. Si hi aneu a finals de maig, a Kota Kinabalu celebren el Pesta Kaamatan, també conegut com a Harvest Festival. Aquí s’hi apleguen ètnies de tota l’illa guarnides amb la seva vestimenta tradicional, enmig d’atraccions variades, passants, festa grossa, mercats nocturns i bona teca, tot regat amb el tradicional vi d’arròs. Dura tot un cap de setmana i és una experiència única, fins al punt que no és mala idea, si no teniu interferències domèstiques, visitar la reina de Malàisia aprofitant les dates del Festival de la Collita, el famós Pesta Kaamantan.
