El dia de Nadal de 1979, Roda de Ter estrenava uns Pastorets d’autèntic km 0. El Teatre Eliseu acollia, amb notable expectació, la primera representació de L’encís del pessebre, un text escrit per Jaume Salés Sanjaume, amb música del també rodenc Xavier Baurier. Dalt de l’escenari, 24 actors bàsicament del poble. L’obra va tenir molt bona acollida, traspassant de llarg les fronteres municipals, però només es va acabar representant nou Nadals: de 1979 a 1988, amb el parèntesi de 1985. “Va morir d’èxit”, interpreta ara el fill de l’autor, Jaume Salés Malian.
Malgrat el pas dels anys, el record d’aquells Pastorets sempre ha quedat latent en l’imaginari rodenc. De fet, l’any 2009, coincidint amb el 30è aniversari de la seva estrena, es va editar el text, dins del tercer volum de les memòries de Jaume Salés. Durant aquestes més de tres dècades hi ha hagut alguns intents de recuperar-los, però mai no van arribar a bon port. Fins ara. “S’ha tornat a crear la conjuntura per fer-ho possible; amb un projecte sòlid i transversal al darrere”, es felicita Jaume Salés, quan ja fa 12 anys de la mort del seu pare.
Un dels grans culpables de tot plegat és el també rodenc Jordi Codina, actualment veí de Gurb i implicat amb els grups de teatre amateur dels dos municipis. “Ell ho ha cosit tot perquè el projecte pogués recomençar”, assegura Salés. I ho ha fet partint pràcticament de zero.
“Feia temps que ho intentaven”, reconeix Codina. “Sabia greu que Roda tingués uns Pastorets propis i no es recuperessin”, havia parlat sovint amb el mateix Salés. El repte plantejava un interrogant: “Com ho havíem de fer per engegar-ho de nou i recuperar les dinàmiques de més de 30 anys enrere?”. I van començar pel començament: buscar qui els dirigís. L’escollida, inicialment, va ser Íria Roig, actual directora del grup Arrels, tot i que finalment va haver de fer un pas al costat per motius laborals i va ser substituïda pel manlleuenc Joan Roura. Des del primer moment van tenir clara la prioritat: “Havia de ser un projecte obert al poble”, remarca Codina. Per això, a l’hora de refer el planter d’actors i actrius van convocar un càsting, al qual es van presentar una vintena llarga d’aspirants –majoritàriament dones, fet que ha obligat a feminitzar alguns papers–. El muntatge implica una vintena de personatges amb text, però dalt l’escenari n’hi acaben pujant una setantena. Entre l’elenc s’han recuperat alguns dels actors històrics que ja van actuar a les representacions dels anys 80, com Pere Serra (ara en el paper de pastor còmic) i Lluís Camps (que torna a fer de sergent còmic). En el cas de Lluís Martí, que llavors exercia de dimoni, s’ocupa ara de coordinar tot l’equip de so i il·luminació.
Pel que fa a la música, davant la dificultat de convocar orquestra de cobla amb 18 músics –tal com ho havia musicat Baurier–, es va optar per fer-ne una adaptació a piano sol –harmonització que ha dut a terme el músic i compositor manlleuenc Jordi Domènech–. Ho interpretarà, en directe, el pianista vigatà Joan Espuny. L’acompanyarà una coral d’una vintena de cantaires formada expressament per a l’ocasió, amb alguns exalumnes de l’escola de música, però també de la Coral Esplai, alguns membres dels quals també havien cantat als Pastorets de fa més de 30 anys. Recuperar el muntatge també ha implicat fer de nou tant els decorats, en una feina que ha liderat Joan Bou, com el vestuari, que han dut a terme un grup de cosidores del poble, coordinades per Cesca Costa. Tot plegat, un projecte coral. “Hem anat tots a l’una, i això ha generat una gran il·lusió col·lectiva”, destaca Codina.
La represa de la representació, amb sessions els dies 25, 26 i 29, donarà un “toc modern” al text de Salés, que en el seu moment ja era innovador. La principal novetat, en relació amb les versions més clàssiques dels Pastorets, és un permanent flash-back entre l’època actual i el context històric del naixement de Jesús, amb especial protagonisme per la recreació de l’infern, amb un capità i un sergent dimonis que no passen desaparcebuts.
Si aixequés el cap, Jaume Salés Sanjaume, autor d’una ingent i diversa producció literària i mort l’any 2010, no podria evitar deixar anar un somriure en veure de nou representats els seus Pastorets. Fent poble.
