• Compartir

Richard Brandler

Jordi Soler
28 de febrer de 2018

Entre altres, una de les passions de la meva vida sempre ha estat la informàtica. Encara recordo el dia i el moment en què vaig establir un breu diàleg intern i em vaig dir a mi mateix que calia dedicar atenció a les noves tecnologies. Això passava l’any 1984 i els meus primers programes amb Basic els havia d’imprimir o guardar en una cinta de casset. Va ser un instant d’il·luminació i a partir d’aquell moment vibrava cada cop que podia accedir a una màquina que es deixés programar.

14 anys abans d’aquest fet, Richard Bandler, curiosament amb una base acadèmica basada en les matemàtiques i el llenguatge computacional, va rebre un encàrrec que li canviaria la vida. Aquest jove nord-americà de 20 anys que començava a tenir una creixent inquietud per la psicologia i la filosofia va tenir l’oportunitat de transcriure i catalogar tot el material audiovisual que havia deixat gravat com a llegat el creador de la teràpia Gestalt Fritz Perls. El propòsit d’aquest treball era l’elaboració d’un llibre, però el llenguatge i les tècniques que utilitzava Perls van captivar Bandler de tal manera que aquest últim va començar a imitar-lo en els aspectes que veia més rellevants. Saber observar i modelar tant el llenguatge verbal com el no verbal li va permetre descobrir moltes més coses que no pas les simples paraules utilitzades per l’exitós terapeuta. Em puc creure que en el moment que Bandler va començar a reproduir els primers patrons i va obtenir els primers resultats positius per part dels seus pacients experimentals, aquest va plantar la primera llavor del que avui coneixem com a Programació Neurolingüística.

De la mateixa manera que ara estem immersos en l’era del big data, on la quantitat ingent de dades ens obliga a saber destriar molt bé el gra de la palla per no quedar esclafats amb tanta informació, a principis dels anys 70 Richard Bandler amb l’ajuda del lingüista John Grinder van poder començar a sistematitzar els patrons del llenguatge verbal i no verbal. Aquest modelatge de les millors pràctiques que duien a terme els millors terapeutes va permetre l’evolució en la comunicació interpersonal i la simplificació de processos i tècniques que abans només estaven a l’abast dels més experts i privilegiats.

En aquest punt m’atreviria a dir que Bandler no va substituir les matemàtiques i els ordinadors per la psicologia, el que va fer va ser combinar-les amb el propòsit d’aconseguir accedir a la millor tecnologia a què pot accedir l’ésser humà, que és sens dubte la nostra pròpia neurologia.

  • Compartir