Els turistes, xirucaires o devots que aquest dijous pugin al santuari de Santa Maria de Cabrera ja s’hi podran tornar a entaular. I ho podran fer, a partir d’ara, tots els caps de setmana i festius. La històrica hostatgeria havia tancat el desembre passat, coincidint amb la jubilació del grup de feligreses que, gairebé des del voluntariat, n’havien estat rere els fogons durant més de 50 anys. Des de Santuaris.cat, l’empresa que fa uns mesos va crear el Bisbat de Vic per professionalitzar i modernitzar la gestió d’aquests equipaments, n’han cedit les claus a tres joves del territori que, a més del servei de restauració, també reobriran les antigues habitacions per encarar l’oferta del santuari com a refugi de muntanya.
“Aquí em sento com a casa. És casa”, apuntava aquest dimecres, ultimant els últims preparatius, un emocionat Eloi Canal, fill de Cantoni, que en els últims dos anys ja havia col·laborat amb l’anterior grup de voluntàries. Canal –que com a bon muntanyenc ha resseguit tot el Collsacabra “de tort i de través”– s’ha pres l’encàrrec com un “regal”. Un regal que compartirà amb Marc Castro i la vigatana Montserrat Moya, tots dos amb un ampli bagatge en els sectors de la muntanya i el lleure.
Tots tres assumeixen el repte amb idees renovades, però sense renunciar al llegat heretat. Al costat de les habituals amanides, la carn a la brasa o el tradicional arròs de muntanya, a la carta s’hi sumaran “opcions vegetarianes” o més diversitat en les postres. Això sí, sempre amb un camí molt clar: l’aposta pel producte de proximitat i l’agricultura regenerativa. “Tot ha de tenir un sentit”, remarcava Canal.
L’hostatgeria servirà esmorzars i dinars de divendres a diumenge –els sopars es reserven per als qui ocupin els futurs allotjaments–. Inicialment disposaran dels dos menjadors de la planta baixa –amb capacitat per a una seixantena de comensals– i, més endavant, també el de la planta de dalt –amb una quarantena de places més–. En les últimes setmanes s’ha fet un notable rentat de cara a les diferents estances, començant per canviar tots els tancaments. Menys visible però del tot indispensable ha estat l’habilitació d’una nova instal·lació fotovoltaica, que els permet autoabastir-se d’energia verda i prescindir del precari i sorollós generador de gasoil. Això facilitarà, entre d’altres, que puguin mantenir connectades les neveres o el servei de telefonia entre setmana –tenint en compte la ja prou complexa logística que presenta la seva ubicació.
Més que ermitans –“no ens faria justícia, perquè no hi viurem, aquí dalt”– reivindiquen el paper com a “custodis” d’aquest emblemàtic entorn. Per això, més enllà de servir àpats, volen contribuir a “donar vida” i a crear comunitat. De cara als estius, la teòrica temporada baixa, no descarten organitzar concerts de petit format o acollir-se als camps de treball de la Generalitat per afrontar projectes de gestió forestal, construcció de pedra seca o recuperació de les antigues feixes per al cultiu de patates. Il·lusions de futur a 1.300 metres d’altitud.
