Avui parlarem de la declaració de la renda. Primer de tot, dir que és renda i no renta. El termini per presentar la declaració de la renda va del 11 d’abril al 30 de juny.
Anem a parlar d’aquest mot, termini: Doncs bé, la forma plaç (plaços en plural) no és correcta en català. Per referir-se al temps assenyalat per a alguna cosa, o també cadascun dels pagaments que es fixen per completar una suma a pagar, utilitzarem termini
Pago el cotxe a terminis
El termini per fer l’ingrés acaba al juny.
Quan parlem de curt i llarg termini també podem fer servir l’equivalent més col·loquial a la llarga o a la curta.
Un altre terme, liquiditat, aquest també és freqüent que l’utilitzem malament. De la paraula líquid (parlem en termes administratius) (qualsevol bé o actiu financer convertible en diner efectiu), en castellà li afegeixen el sufix –ez; en català, però, tenim el sufix –itat. Per tant, parlarem de liquiditat i no liquidesa.
De terminologia relacionada amb la declaració de la renda n’hi ha molta. Si ens interessa, doncs, ens podem posar al portar de l’ésadir, el web de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, per exemple, on hi ha tot un llistat amb els termes més usats en aquest llenguatge específicament administratiu.
Una última cosa a comentar seria el tema del gènere d’algunes paraules, que segurament per influència del castellà presenta alguns dubtes.
Per exemple, els mots deute i compte. Totes dues són paraules masculines, per tant, el deute i el compte. Parlant de compte corrent, quan haguem d’abreviar aquest molt, per exemple en algun document administratiu, ho farem amb c/c o bé cte. ct.
