Si dic Lluís-Anton Baulenas, molta gent sabrà qui és. Ara, un escriptor reconegut que ha publicat recentment Amics per sempre, on parla d’aquella Barcelona dels Jocs Olímpics. Des de l’any 1990 ha publicat 12 novel·les, inclosa aquesta, i té premis com el Llull o el Sant Jordi. Ha escrit un parell d’assajos i obres de teatre. Però avui vull parlar dels seus dos primers llibres, que va publicar als anys 1987 i 1988 i que probablement ara tampoc es troben, entre altres coses perquè qui els va publicar, Eumo Editorial, ho va fer dins la col·lecció “Narratives”, que en aquests moments està desapareguda.
Justament fa unes setmanes Baulenas va presentar el llibre Amics per sempre a Vic, al costat de Miquel Tuneu i Víctor Sunyol, que eren els directors d’aquella col·lecció. I és que Baulenas és agraït amb qui li va donar l’oportunitat de publicar per primera vegada. El seu primer llibre va ser un conjunt de relats que es deia Qui al cel escup…, on queda clar que si escups al cel, tal com puja, baixa i et cau a sobre. Allà ja apuntava maneres d’escriptor, però el següent llibre que va fer i primera novel·la és Sus Scrofa (Porcs), un llibre sorprenent. Crec que encara ho és, però ho va ser del tot aquell any perquè era molt arriscat en la temàtica, i potser per això no he vist que estigui recollit en alguns resums de l’obra de l’autor.
“Va ser un llibre del tot sorprenent perquè era molt arriscat en la temàtica, i potser per això no he vist que estigui recollit en alguns resums de l’obra de l’autor”
Però jo el reivindico, aquest llibre i aquell estil que ja havia insinuat en els primers relats. En aquesta obra, hi explica la història una mica macabra d’un poble, Viladebocs, amb un enterramorts mut dedicat a la cria de porcs i la seva filla. Hi surten un rector, la majordoma, la duquessa i el duc, un policia metòdic. Es va quedant perplex del que hi passa. Una història que comença ja abans de la Guerra Civil dividida en capítols on parla cada personatge i numerats en funció de les vegades que parlen. Només per començar la filla explica com el seu pare era mut perquè un porc se li va menjar el nas quan era petit i va caure en una cort de truges. Per tant, i com deia la portada del moment, és un llibre que “pot ferir sensibilitats”.
Ben mirat, però, d’això es tracta també. De remoure sensibilitats amb els llibres i amb aquest passa. No està a les llibreries, però segur que a les biblioteques es troba. És el llibre, a més, que va permetre a Baulenas deixar la seva feina de mestre, on no ha tornat, i aquest any farà 30 anys com a escriptor professional.
