L’any 1956 es publicava Incerta glòria, de Joan Sales. Al cap de sis anys, Mercè Rodoreda treia a la llum La plaça del Diamant. Dues de les grans novel·les catalanes de la represa en la postguerra, però amb el tema de fons de la Guerra Civil. Però abans d’aquestes, l’any 1953, Maria Dolors Orriols havia acabat la redacció d’El riu i els inconscients, que també abordava el conflicte des de la literatura. Hauria estat un impacte, una fita històrica, però la novel·la de l’escriptora vigatana no es va poder publicar. I va ser necessari esperar quatre dècades, fins a l’any 1990, perquè se’n pogués veure la primera edició. Exhaurida de fa temps, ara s’ha reeditat, en un volum que la setmana passada es presentava a Vic, publicat per Adesiara Editorial.
“La distància de 40 anys va ser insalvable per a la recepció d’El riu i els inconscients, quan finalment pot sortir a la llum l’autora és, pràcticament, una desconeguda”, diu Montserrat Bacardí, filòloga, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i incansable reivindicadora de l’obra d’Orriols. Ella mateixa no en sabia res, quan l’any 1990 es va topar amb la primera edició, publicada per Columna. “Vaig quedar impressionada, no coneixia dones escriptores d’aquest moment, i em vaig preguntar com era possible que no la conegués.” Al llegir El riu i els inconscients es va adonar del seu valor literari i es va començar a interessar per una autora que malgrat el doble ostracisme de ser dona i escriure en català havia construït en la postguerra una obra més que notable.
El riu i els inconscients és possiblement un dels seus cims literaris. És una història que transcorre entre els anys de la República i la postguerra, i que té com a protagonista coral la generació que va quedar estroncada per la guerra. “Retrata un clima de misèria moral, en la seva part realista, contraposada amb el riu i la natura, la mirada permanent de les coses que no canvien, una veu gairebé mitològica”, diu Bacardí. No cal dir que per a l’autora els inconscients del títol són les persones. “Sens dubte, és la primera obra que mira la Guerra Civil des de la perspectiva dels vençuts.” Ho fa amb una elevada exigència literària: “No és una novel·la fàcil”, diu la seva editora.
Sí que va rebre els elogis de grans noms de la literatura catalana del seu moment que van tenir oportunitat de llegir-ne el manuscrit, des de Joan Puig i Ferreter fins a Anna Murià. I sobretot, el company de Murià i reconegut poeta, Agustí Bartra, que va quedar “esglaiat” al llegir-la per la seva qualitat. Aquesta va ser, però, la seva desgràcia: Murià i Bartra vivien a l’exili a Mèxic, on aquest intentava muntar una editorial. Orriols sabia que, pel seu contingut, difícilment El riu i els inconscients passaria la censura franquista. I es va avenir a publicar-la des de Mèxic amb Agustí Bartra. Però diferents circumstàncies van fer que la publicació s’anés endarrerint i, al final, la gran novel·la quedés paralitzada durant massa temps.
Bacardí està satisfeta que l’edició actual li faci justícia. La col·lecció De Cor a Pensa, on s’ha publicat, és una iniciativa d’Adesiara Editorial que vol recuperar grans clàssics. “Està establint un cànon.” L’escriptora vigatana té el seu lloc al costat de títols de Vicenç Riera Llorca, Joaquim Ruyra, Marià Manent o el mateix Agustí Bartra.
