VACANCES DE XICS
Autora: Pilar Burgués
Il·lustracions: Sergi Mas
Editorial: Andorra
Col·lecció: “Narrativa”
Lloc i any d’edició: Andorra la Vella, 2018
Nombre de pàgines: 182
Pilar Burgués (Escaldes, 1958), l’any 2015, ens va sorprendre molt gratament amb unes proses poètiques d’allò més originals i personals, que va titular Flaixos de llum blanca. Enguany hi ha tornat amb un nou volum de 30 narracions breus titulat Vacances de xics, en què recull tot un seguit de records dels llargs estius de la seva infantesa al Matarranya, i concretament a la Torre del Comte (la Torre del Compte, al volum), d’on és originària la mare i on es traslladaven des d’Andorra, on residien i el pare exercia de metge, així que acabava el curs i fins al setembre ben entrat. Els textos, de dues pàgines el més breu i de sis el més llarg, recuperen esdeveniments de la dècada de 1960, quan la protagonista, la Pilar, tenia entre 4 i 7 anys. Són, doncs, vivències infantils, amb tocs d’humor i descobertes pròpies d’aquestes edats, tenyides d’una certa nostàlgia, segurament pel fet de ser narrades des del present, amb referències a fets posteriors i fins i tot a l’actualitat, amb reflexions que podríem qualificar d’antropològiques i, doncs, pròpies de l’edat adulta i de la formació en història que té l’autora-protagonista. Els textos, pel que fa als continguts, són d’allò més variats (el gosset que li regalen, un ratolí mort, una tempesta d’estiu, les festes del poble, la pastisseria tradicional, els entreteniments estiuencs, la llibertat de la mainada, el canvi de la casa pairal al xalet…) i són una bona mostra sociològica d’un món que ha canviat a marxes forçades, tant a causa de la immigració i el despoblament de tants i tants pobles, com dels canvis tecnològics que s’han produït en només cinquanta anys (el pas de la casa pairal de Ca l’Hereu dels primers anys d’estiueig al xalet dels següents només en seria una petita mostra, però ben significativa). Són uns textos que es fan llegir, que t’arrosseguen, malgrat no tenir cap mena d’intriga ni de narrar fets extraordinaris; de ben segur que hi ajuda, i molt, a més de la brevetat que ja hem esmentat, la llengua tan rica, tan poètica, tan elaborada de Pilar Burgués. Gosaria dir que ens trobem davant d’un nou llibre en què la quotidianitat es fa literatura. Un llibre que ens introdueix en un món proper en el temps i en l’espai, però molt llunyà pel que fa als canvis que s’hi han produït.
