“Quan venia en Pere Quart… tenia aquella veu!” Mariàngels Martí, filla de Miquel Martí i Pol, recorda quan el poeta sabadellenc anava de visita a casa del seu pare, Miquel Martí i Pol. Ella i el seu germà Jordi van viure la infància i l’adolescència a casa d’un poeta que començava a ser conegut i reconegut, i a qui visitaven altres poetes i persones del món de la cultura. Encara que ells no n’eren gaire conscients. “Era normal, rebre visites de gent”, explicava dissabte en el curs d’una visita a la casa on havien viscut, al carrer Costa del Ter de Roda de Ter, a punt de convertir-se aviat en una casa museu. L’acte formava part de les Jornades Miquel Martí i Pol, que aquest novembre commemoren els 20 anys de la mort del poeta rodenc.
Pere Quart era un record agradable, aquell home imponent que potser aprofitava les estades d’estiu a Taradell per acostar-se a Roda. Altres eren imprevisibles: quan hi anava el poeta Miquel Bauçà, personalitat que no entrava en els cànons, “l’àvia es posava nerviosa perquè no sabia mai si es quedaria o no”. Una petita casa familiar de treballador de La Blava s’havia convertit en lloc de peregrinació d’amics, coneguts i gent diversa. Ramon Besora, pedagog i editor, amic de la família i actual president de l’Associació d’Amics de Miquel Martí i Pol, recordava la primera vegada que hi va dur alumnes de la seva escola. “Va ser el dia que em va canviar la vida”, explicava davant de la casa. D’aquí van venir intercanvis de poemes dels infants amb Martí i Pol, i en el fons, la seva decisió de dedicar-se a promoure la poesia en l’àmbit de l’escola, a la qual encara aboca bona part dels seus esforços.
Aquella casa senzilla, de la filera d’habitatges on vivien treballadors de La Blava que sempre havien d’estar disponibles, havia començat a girar més al voltant de la poesia que no de les contínues i les metxeres. “Les màquines, no les sentíem tant, la sirena sí”, diuen els fills. Quan el pare va anar perdent mobilitat per la malaltia, va deixar de baixar escales a la planta inferior per treballar, i ho va fer en un petit quartet habilitat com a despatx. “A vegades hi menjava i tot, la sala d’estar era per als dies que tenia visites.” La chanson francesa era el paisatge sonor de fons: Edith Piaf, George Brassens, Léo Ferré, Jacques Brel… i els nens que s’emportaven el televisor a la seva habitació, quan en van tenir, perquè no acabaven d’entendre tot allò. El pare era poeta. Molt dedicat a la seva obra, però era aquell pare diferent dels altres amb qui “tenies moltes converses, no de poesia precisament… de moltes altres coses”. La casa va deixar de ser-ho al cap d’un temps, “quan jo tenia 15 anys”, recorda Jordi Martí, però allà hi van quedar molts records que afloraven en la visita de dissabte, amb els assistents al Col·loqui Miquel Martí i Pol com a testimonis.
La casa està ara a punt de canviar. O millor dit, de recuperar l’aspecte que tenia quan la Mariàngels i en Jordi hi van viure. L’Ajuntament de Roda i la Fundació Miquel Martí i Pol tiren endavant el projecte per convertir-la en casa museu. Les altres tres del mateix rengle són la seu de la fundació i a la que va ser la llar de la família s’hi faran obres perquè recuperi l’aspecte original. El ripollès Florenci Crivillé, l’arxiver del poeta, i Jordi Berenguer, arxiver i coneixedor profund dels seus inicis literaris, són els comissaris del projecte.
Les obres ja estan adjudicades per un import de 158.000 euros a l’empresa Crostres, que aviat ha de començar les obres. “Començaran abans de final d’any”, explica Toni Mas, alcalde de Roda. “Anirem de seguida per l’última fase, que serà la de l’equipament, amb la part interactiva i de visita per a tothom qui es vulgui apropar a la quotidianitat de Miquel Martí i Pol.”
