Ara que és temps de rebaixes, és bo que repassem tota una sèrie de termes que sentirem a dir aquests dies.
Saldo i ganga són dues paraules inseparables de les rebaixes.
Ganga té un origen onomatopeic, perquè és el nom d’un ocell difícil de caçar i de carn poc apreciada, per això antigament ganga volia dir “cosa sense profit” i va passar després a cosa adquirida a bon preu. La diferència entre ambdues és que mentre que una ganga és una cosa de valor que està molt bé de preu, un saldo costa poc perquè ningú ho vol.
De ganga prové l’expressió irònica “són gangues de l’ofici”, és a dir, inconvenients o perjudicis que comporta una ocupació, una activitat o una situació, i també el refrany “a casa de maturrangues, no hi vagis a buscar gangues”, que aconsella de no anar a buscar a un bordell preus rebaixats.
De saldo ve saldar, que tant vol dir pagar o liquidar un deute com vendre alguna cosa rebaixada per esgotar-la. Aquest verb l’hem sentit molt amb tots els problemes de les hipoteques, l’habitatge i els desnonaments.
El dubte ens el dóna aquest verb saldar usat com a pronominal (saldar-se), que equival a “tenir com a resultat”.
Aquest ús és típic del registre periodístic i el trobem en gairebé tots els diaris. Malgrat això, no apareix en cap diccionari català. En aquest cas saldo té un sentit molt proper a balanç final d’una determinada acció o procés.
Per acabar el tema de les rebaixes hi afegirem que el mes de gener és un mes difícil, sobretot en el tema econòmic. D’aquí ve “la cuesta de enero”, que en català en direm “gener costerut”, “la pujada de gener”, “les vaques magres de gener”…
Vinga doncs, que tingueu bones rebaixes!
