José Ramon Márquez Martínez, Ramoncín, va actuar l’any 1988 al Roc 34 de Vic. El músic madrileny, acompanyat d’una grau aureola, va congregar 1.600 persones a la sala vigatana. El concert va començar a la 1 de la nit, una hora més tard el previst, amb el tema Como un susurro. El cronista d’EL 9 NOU, Albert Masnou, destacava que Ramoncín “fa excitar el públic, juntament amb les dosis de sensualitat, d’erotisme i de tendresa de les lletres de les seves cançons”.
De fet, en aquella època Ramoncín era un fenomen. La seva irrupció es va produir el 1978 juntament amb la banda WC? amb qui va publicar un disc homònim. A partir d’aleshores i ja en solitari va iniciar una prolífica trajectòria en els seus primers anys que li va permetre arribar a tots els racons d’Espanya. L’epicentre de la seva popularitat va arribar amb el solo de guitarra que el músic Brian May, de la banda Queen, li va gravar pel tema Como un susurro, del disc La vida en el filo (1986).
A Vic, se l’esperava amb ganes. Les seves cançons més marxoses i més populars van ser les que la gent més va seguir i gaudir com Bailando en la acera, Déjame! o La vida en el filo. Còmode a l’escenari, es va ficar el públic a la butxaca. Va fer salutacions en català, al·lusions al petit Liverpool que és la Plana de Vic i presentacions romàntiques de les cançons que feien animar el públic.
L’actuació va tenir un parell de moments divertits. Un, ja cap al final, quan un espontani es va enfilar a l’escenari “no se sap en quines intencions”, descrivia Masnou a la crònica, però va ser-ne retirat sense que arribés a inicident. Va ser només una anècdota. I l’altre moment recordat va ser quan li van arribar uns sostenidors des del públic i ell se’ls va penjar a la cintura dels pantalons tot cantant l’última cançó, Al límite.
L’any següent Ramoncín també va actuar a Torelló en un concert multitudinari.
